Aviso:
Los resultados se limitan exclusivamente a documentos publicados en revistas incluidas en el Catálogo 2.0 de Latindex.
Para más información sobre el Descubridor de Artículos escribir al correo: descubridorlatindex@gmail.com.
Leer más
Búsqueda por:
546,196 artículos
Año:
ISSN:
2695-7965, 0210-086X
Sanchís Deusa, María del Carmen
Universitat de València
Resumen
La planificació dels camins gene rals a Espanya va començar a mitjan segle XVIII. El model centralista d'administració s'inclina per una xàrcia de camins que comunicaven Madrid amb els principals punts de referència de la perifèria (ports, duanes i ciutats importants). Amb dificultats financeres i sense comptar amb un cos d'enginyers civils, es va posar en marxa el Reial Decret de 1761, que incloïa el Nou Camí Reial de Madrid a València, amb un ramal cap a Alacant des d'Almansa. La posterior prolongació des de València cap a barcelona consolidava el gran eix meridià valencià. Cavanilles va lloar aquella obra, tot i que sense arribar a l'exaltació amb què ho va fer el seu amic J. Townsend, i es va fer eco de l'inici de les obres al camí d'Aragó, i tambe d'altres realitzacions d'interés. Sense deixar de recordar, en clara sintonia amb el pensament de l'època, que el comerç no podia prosperar sense bons camins carreters, Cavanilles denuncià el mal estat general de la xàrcia valenciana, la manca de manteniment, la falta de ponts, et., encara que no arribà a elaborar un cos de doctrina sobre les infraestructures viàries. El mateix Mapa del Reyno de Valencia, que acompanya les seues Observaciones , no vol ser el reflex de la xàrcia de camins habituals, ja que, llevat d'algunes de principals, les rutes assenyalades no són més que les sendes seguides pel propi Cavanilles en les excursions per l'interior valencià.
|
Año:
ISSN:
2695-7965, 0210-086X
Esteve i Gómez, Francesc
Universitat de València
Resumen
La toponímia que apareéis en el mapa del País Valencia de Cabanilles de 1795, sobretot la de llengua catalana, passa per ser un exemple de genuïnitat lingüística, en abrupte contrast amb les castellanizacions i les deformacions que sovint exhibiesen els mapes coetanis i, en genral, els de tota l'edat moderna. Partint d'una revisió exhaustiva dels noms de lloc reproduïts, aquest treball comprova fins a quin punt és valida aquesta reputació de fidelitat envers els noms autòctons, fidelitat que l'autor mateix s'imposava en el pròleg de les Obeservaciones on s'inclou el mapa. D'altra banda, s'examina si Cabanilles, al capdavall un representant de la il.lustració valenciana amerada de cultura espanyola, podia complir el seu programa i escriure correctament els topònims del país, vist el limitat coneixement que tenia de la tradició gràfica i de la llengua culta catalana. A més, la toponímia del mapa és compara amb la del seus precedents més immediats: els mapes del País Valencia que Tomás López, cartògraf reial, publicà el 1762 i el 1788, i també amb el text dels dos volums de les Observaciones.
|
Año:
ISSN:
2695-7965, 0210-086X
Faus Prieto, Alfredo
Universitat de València
Resumen
Entre 1791 y 1793 el naturalista Antonio José Cavanilles recorrió el antiguo reino de Valencia tomando notas para la redacción de sus conocidas Observaciones (1795-1797). Estos apuntes manuscritos, depositados actualmente en el Real Jardín Botánico de Madrid, constituyen la mejor base para acercarse al ilustrado valenciano y su obra. En este artículo se estudian las vistas, planos y mapas conservados, así como los documentos que les acompañan, con el fin de completar los datos que ya se tenían sobre las fuentes cartográficas utilizadas durante esos años por Cavanilles.
|
Año:
ISSN:
2695-7965, 0210-086X
La Roca Cervigón, Neus
Universitat de València
Resumen
El presente artículo analiza la información sobre el reino mineral contenida en el diario manuscrito (1792-1793) de Cavanilles. Ilustra el gran interés y el esfuerzo que el botánico dedicó a esa otra rama de las Ciencias Naturales que le era menos familiar, y que sólo el riguroso y sistemático método de campo empleado, completado en el gabinete, le permitió dominar. El doble objetivo, de un lado, la comprobación sobre el terreno de las teorías de la Tierra aprendidas, y del otro, el inventario de recursos mineralógicos, fue logrado en diferente medida. Es el brillante reconocimiento mineralógico del reino de Valencia, lo que convirtió su obra en fuente para futuros informes e investigaciones en ese campo de la ciencia.
|
Año:
ISSN:
2695-7965, 0210-086X
Martí Oliver, Bernat
Universitat de València
Resumen
La presencia destacada de las antigüedades entre las láminas que ilustran la obra y, sobre todo, la descripción del Castellar de Meca en Ayora y la excavación de los Banys de la Reina de Calp otorgan a las Observaciones un lugar destacado en la historia de la arqueología. Lo más importante en la aproximación de Cavanilles a la antigüedad es su relativo alejamiento de la erudición clásica frente al interés directo por los objetos y monumentos. Cavanilles representa la primera confluencia entre la historia y las ciencias naturales, punto de arranque de la moderna interpretación al pasado del hombre.
|
Año:
ISSN:
2695-7965, 0210-086X
López Gómez, Antonio
Universitat de València
Resumen
El análisis de los mapas generales del reino de Valencia -ejecutados por Tomás López en 1762 y 1788 y por Cavanilles en 1795- muestra os resultados de dos métodos cartográficos opuestos basados respectivamente en encuestas por escrito y croquis de gabinete y en encuestas vivas y croquis sobre el terreno. Para ello, en primer lugar se caracteriza el método de Tomás Lopez a través de los rasgos fundamentales del interrogatorio y del mapa de 1788. Posteriormente se considera el método de Cavanilles basado en las panorámicas y croquis de campo y en encuestas vivas y su utilización en el mapa de 1795. Finalmente, se comparan seis espacios diversos de ambos autores.
|
Año:
ISSN:
2695-7965, 0210-086X
Miranda Montero, María Jesús
Universitat de València
Resumen
Este articulo analiza el ocio a finales del siglo XVIII atendiendo en primer lugar a su consideración social y moral. Después estudia su práctica distinguiendo entre lo que era diversión en sentido amplia en el lugar de residencia y aquella otra que precisaba un desplazamiento y aquí se ha denominado veraneo. Finalmente se traza la geografía del ocio valenciano, tomando como base las Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia, que es el eje sobre el que gira este trabajo.
|
Año:
ISSN:
2695-7965, 0210-086X
Rosselló i Verger, Vicenç M.
Universitat de València
Resumen
Se han investigado el medio millar de topónimos del área catalanoparlante en las Observaciones del Reyno de Valencia (1795-97), cuya tercera parte fueron traducidos o adaptados por A.J. Cabanilles al español; el resto se pueden considerar lingüísticamente catalanes, hecho que califica al autor como más respetuoso que sus contemporáneos A. Ponç, B. Espinalt o T. López. La fidelidad toponímica oscila entre la autenticidad (y/o vulgarismo) y la castellanización, sin un criterio estabilizado. La fonética está marcada por el apitxament y la ortografía trata de eludir la anarquía vigente, gracias a la probable intervención de algún corrector de la Imprenta Real
|
Año:
ISSN:
2695-7965, 0210-086X
Universitat de València
Resumen
El text constitueix un tractament d'ortografia del segle XVIII a través de la crítica del botànic Lorente Asensio a la columna en valencià de l'índex botànic de les Observaciones de Cavanilles. S'hi mostra no sols les innovacions grafiques (apòstrof) i les incoherències fonéticoortogràfiques emprades pel naturalista, sinó també la influencia de Carles Ros en els escritors i grmàtics del segle. Lorente critica a més l'asència de plantes valencianes sense catalogar i la invenció de molts noms nous per part de Cavanilles. És destacable també la visió sociolingüística de la llengua que es aporta. .
|
Año:
ISSN:
2695-7965, 0210-086X
Cerdá y Bolinches, Artemi
Universitat de València
Resumen
La humedad del suelo ejerce un papel clave en el ciclo hidrológico al determinar las tasas de infiltración, precolación y escorrentía. Este trabajo muestra la variabilidad espacial de la humedad del suelo en una cárcava típica del sudeste peninsular en dos épocas del año 1992: invierno (suelos muy húmedos) y verano (suelos muy secos). Para ello se eligieron seis unidades de suelos correspondientes a las unidades geomorfológicos y edáficas más significativas: Badlands (B-1 y B-2), Glacis, Vegetados, Pediment y Campos abandonados. En cada unidad de suelo se tomaron muestras a distintas profundidades y se determinó su contenido en agua por el método gravimétrico. Los resultados demuestran que las diferencias espaciales de la humedad del suelo en una cárcava son más importantes durante los periodos extremadamente húmedos. Así, en la capa superficial del suelo, la humedad oscila entre 16 y 31 % durante el periodo húmedo, mientras que durante el periodo seco estival lo hace entre 0,5 y 3 %. Las diferencias encontradas en la cárcava son debidas básicamente a la cubierta vegetal y a la posición fisiográfica del suelo en la cuenca del drenaje. Las variaciones espaciales son mucho menores en los horizontes más profundos, así, tanto en verano como en invierno las diferencias entre los suelos más húmedos y los más secos es del 5%.
|