Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

In Epith. 1-46, Claudian narrates Honorius’ impatience for his wedding to his betrothed spouse, Maria. In the half passage (1-19) we hear the poet’s voice, while in the remainder it is that of the young emperor (20-46), who expresses his complaints towards Maria’s parents, Stilicho and Serena. Claudian presents Honorius as an elegiac lover, who suffers due to his romantic passion. My paper aims to reveal this passage’s generic interaction between elegy and epic. We will see that Honorius’ love behaviour wavers between his elegiac persona and his epical reality. Furthermore, I attempt to prove that in these verses, Claudian includes a metapoetic discourse on the impact of Callimachean theory within his poetics.

MARÍA DOLORES GARCÍA DE PASO CARRASCO, TRINIDAD ARCOS PEREIRA, MARÍA ELISA CUYÁS DE TORRES, GREGORIO RODRÍGUEZ HERRERA, Los principios de retórica de Aftonio con anotaciones de Juan de Mal Lara, Madrid, Ediciones Clásicas, 2021, 363 pp. [ISBN: 978-84-7882-876-0]

CRISTINA SANTOS PINHEIRO, JOAQUIM PINHEIRO, GABRIEL F. SILVA, RUI CARLOS FONSECA, Gynaikeia. Colectânea de textos antigos de ginecologia, Famalicão, Humus–Centro de Estudos Clássicos–Universidade de Madeira, 2022, 345 pp. [ISBN: 978-989-755-802-3]

BEGOÑA ORTEGA VILLARO, MARÍA TERESA AMADO RODRÍGUEZ, Antología Palatina. Libros XIII, XIV, XV (epigramas variados), Madrid, CSIC (Alma Mater, colección de autores griegos y latinos), 2021, 465 pp. [ISBN: 978-84-00-10888-5]

JESÚS M. NIETO IBAÑEZ, RAÚL LÓPEZ LÓPEZ (edd.), Lorenzo de Zamora. Monarquía mística I, Berlín, Peter Lang, 2022, 895 pp. [ISBN: 978-3-631-84438-0] 

SALVADOR RUS RUFINO, FRANCISCO ARENAS-DOLZ, El descubrimiento de la política: Solón de Atenas, Madrid, Tecnos, 2022, 379 pp. [ISBN 978-84-309-8490-9]

El plany constitueix a la literatura grega un subgènere líric que, amb diferents graus de formalització, s’insereix sovint dins la tragèdia. A partir d’una definició àmplia del lament com queixa amarga per una pèrdua, aquest article examina l’expressió de diferents seccions de Els Perses d’Èsquil on cadascun dels personatges plany les moltes morts de l’exèrcit derrotat en l’expedició de Xerxes contra Grècia. La comparació amb les traduccions dels passatges seleccionats a les dues primeres traduccions del drama al català –la de Masriera el 1898 i la de Riba el 1932– revela, d’una banda, la interrelació del plany al text esquili amb recursos dramàtics com l’escenificació i la musicalitat, i de l’altra, el diferent ús de la llengua d’arribada que fan, amb poc més de trenta anys de distància, els dos traductors.

Los Diálogos sexto, undécimo y duodécimo de Séneca recogen, respectivamente, sus Consolaciones a Marcia, a Polibio, y a su madre Helvia. El filósofo las aprovecha para exponer sus teorías estoicas sobre la irreversibilidad de la muerte y la inutilidad del lamento. Con tres destinatarios diferentes, pero con argumentos, estructura y estilo semejantes, las Consolaciones nos permiten ahondar en el pensamiento senequiano. De ellas, Ad Helviam es, sin duda, la más personal e íntima y nos ofrece numerosas pistas que nos hacen pensar que el propio Séneca utilizaba la escritura como método catár-tico para mitigar su propio dolor.

JAVIER VELAZA (ed. y trad.), Historia Augusta, Madrid, Cátedra, 2022, 560 pp. [ISBN 978-84-376-4447-9]

The objective of this research is to analyze the scholar satisfaction of Industrial Engineering career students at the National Technological Institute of Mexico Campus Coatzacoalcos, from the gender perspective; in the January-June 2022 period. The used instrument consists of ten dimensions to be measured, through a Likert scale, where 1 is totally dissatisfied and 5 totally satisfied, with a total of 93 items and a Cronbach's Alpha of 0.992. A non-probabilistic type sampling was determined with a convenience technique of 117 participants. A parametric test and a hypothesis check were performed through the Kolmogorov-Sminov Z and the Whitney Mann U tests. Main findings determine that there are no statistically significant differences in relation to gender on school satisfaction perception; that is, both men and women perceive school satisfaction in equal conditions.