Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Public health institutions have the duty to promote health education, through policies focused on citizens seeking their literacy and participation to achieve their well-being, both individual and social. This study aims to know the presence, quality and level of promotion of education and the informative empowerment of the Basque Health Service website. Its last two versions have been analyzed, that of 2017 and 2020 –total 1277 pages–, through a file that collects the structure and form of the information, the functions of the language, the usability of the content and the audience to which it is addressed. The change of web produces an increase in the dissemination of content that informs, educates and establishes bridges for participation. In conclusion, the messages that seek both to inform and educate in health and to promote social empowerment, take on greater communicative relevance in the new website.

The events carried out by royalty; by the ecclesiastical hierarchy and by the religious orders were of general interest since the 16th century. In the 18th century, political, cultural and religious events were added to these interests, led by the people and institutions most closely linked to the towns and the various neighborhoods of the big cities. The protagonism of what happened at the local level enters, with force. As an example of this, we propose the study of a Sevillian writer who lived in the 18th century. His name, Marcos García Merchante. In this research we have used a qualitative methodology, based on inductive techniques. The main objective is the study of the news provided by this author, from the narrative and semantic point of view. Said analysis has led us to the conclusion that the newscasts with a local character, managed to perpetuate for posterity the events that occurred, from the immediacy.

O objetivo do presente estudo foi identificar, avaliar sistematicamente e sumarizar evidências científicas sobre os impactos da pandemia da covid-19 na saúde mental da população. Metodologia: trata-se de uma revisão integrativa da literatura, realizada a partir da busca por publicações científicas indexadas nos bancos de dados: LILACS, SciELO e PubMed via National Library of Medicine. Os seguintes descritores foram utilizados: “COVID-19”, “Saúde Mental” e “Pandemia”. Ao final das buscas, 18 artigos atenderam os critérios de elegibilidade e foram selecionados para comporem o estudo. Resultados: notou-se um aumento no surgimento de sintomas relacionados a saúde mental, entre eles, quadros ansiosos e depressivos, situações de estresse e insônia. Ademais, verificou-se que as práticas restritivas e de isolamento social, corroboraram para mudanças no estilo de vida da população, afetando aspectos econômicos e sociais, além de surgirem como desencadeadores de sofrimento mental. Conclusão: indica-se a necessidade para o constante esforço na realização de outras pesquisas, desenvolvimento de políticas públicas relacionadas à saúde mental e de assistência social, de modo a identificar, considerar e amparar as populações que têm se mostrado mais vulneráveis aos efeitos deletérios da pandemia da Covid-19.

Objetivou-se analisar o modo como os profissionais de saúde de um hospital geral atuam em equipe e em rede junto ao usuário da saúde mental. Utilizou-se a metodologia qualitativa e entrevistas semiestruturadas para coleta de dados. Os participantes são profissionais atuantes em um hospital público, localizado na região Nordeste. Na análise dos dados, foi realizada uma Análise de Conteúdo, cuja categorização evidenciou dois eixos temáticos: 1. Interação do hospital geral com a rede de serviços; 2. O trabalho em equipe no cuidado em saúde mental. Os resultados apontaram fragilidades na interação do hospital geral com a rede de cuidado, fragmentação das práticas e incipiente corresponsabilidade do cuidado em saúde mental. Considera-se pertinente a realização de capacitações em saúde mental, discussão de casos em todos os setores e ações voltadas à saúde do trabalhador para potencializar a integralidade do cuidado e planejamento estratégico na implantação de leitos integrais no hospital analisado.

This paper analyzes the environmental dimension and the SDGs in the management of public relations in triple bottom line businesses in the context of Covid19. For this purpose, we have conducted an exploratory-descriptive research through a questionnaire to 79 companies classified as B Corps from 27 countries. The results show that while most of the participants identify the environment as a stakeholder and consider the environmental dimension as very important for the management of their communication; only 2 out of 10 companies consider the SDGs among the three most relevant issues related to sustainable development. From these data, we infer that although triple bottom line businesses are working to generate environmental value, in many cases they are not adequately identifying and communicating to their stakeholders.

Eating disorders are defined as inappropriate and persistent physical and eating behaviors related to extreme emotions that can directly impact the physical and psychosocial health of the individual. They affect more than 30 million people and bring with them significant morbidity and mortality. Effective screening for eating disorders is critical as these disorders are commonly underdiagnosed and undertreated. The present study aimed at a systematic review of the literature on the assessment of eating disorders and their impacts on quality of life, in the last 10 years, specifically from 2010 to 2020, in the PubMed database, in Portuguese and English language articles. The results elicited 5 categories: 1 - Physical/physiological implications (3.3%); 2 – Mental/emotional implications (43.3%); 3 – Social implications (6.6%); 4 – Implications in the maintenance of treatment (6.6%) and 5 – Implications in the aggravation, predisposing factors and reinforcement of the eating disorder (40%). Although the number of articles in this study is relatively small compared to the initial searches in the literature, they were sufficient to portray reality through several possible dimensions, according to the five categories elicited. Even though the sample does not allow a generalization of the findings, they provided an agreement with each other regarding the damage of Eating Disorders in relation to the quality of life of their patients.

En els últims anys, l’ús de la música a les aules de llengua estrangera s’ha normalitzat i els docents empren sovint activitats lúdiques com ara l’audició de cançons per aprendre nou vocabulari o noves estructures gramaticals. Tanmateix, l’ús de la música sol ser percebut per part dels docents com un recurs merament motivador i lúdic, que s’insereix a l’aula per alternar-lo amb activitats més exigents. I ben poques vegades es valora la possibilitat d’emprar entrenaments purament musicals per millorar l’aprenentatge de la fonologia. L’objectiu principal d’aquest article és remarcar el valor de l’educació musical en el marc de l’aprenentatge de les habilitats fonològiques d’una llengua estrangera. Amb aquest objectiu, farem una breu revisió dels resultats dels treballs de recerca que han investigat l’estret vincle que hi ha entre música i llenguatge, la relació positiva entre les habilitats musicals, cognitives i lingüístiques, així com els efectes de transferència dels entrenaments musicals en l’aprenentatge de llengües, centrant-nos sobretot en l’àmbit de l’adquisició de la fonologia. En el marc de l’aprenentatge de llengües estrangeres, diversos estudis han demostrat un efecte positiu de transferència entre l’adquisició fonològica de la llengua estrangera i diversos tipus d’activitats musicals, tant les que integren el llenguatge (com ara les cançons) com els entrenaments purament musicals basats en la pràctica del ritme i la melodia (sobretot quan aquests s’associen amb el moviment del cos per part dels aprenents). Aquests resultats ens indiquen que, més enllà dels efectes lúdics de l’ús de la música a l’aula de llengua estrangera, la música potencia l’aprenentatge fonològic de la llengua i, per tant, cal valorar-la com una eina d’un gran valor educatiu.

El 2022 és el centenari de l’inici de les activitats de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC). El material recollit per l’OCPC és extraordinari i mostra les baules fermes que uneixen la llengua i la cultura dels Països Catalans. Cent anys després, la pregunta és si en queda res, d’aquella collita. Una aproximació a l’ús contemporani del material etnopoètic i etnomusicològic suggereix que s’ha perdut molt, però el com es transmet avui el material d’arrel tradicional porta a classificar les variants de cançons i històries en autèntiques, metavariants autèntiques i transcrites; i variants d’autor a més de l’aportació d’arxius de folklore digital. Aquest article s’apropa a l’evolució dels estudis d’un grup ètnic —ethnic group, realitzats per l’OCPC— cap als d’un sound group (Magrini 2003), terme que defineix tots aquells que comparteixen l’amor per la mateixa música. Avui, la música tradicional incorpora l’electrònica i s’inspira també en enregistraments del passat.

El llenguatge parlat i la música constitueixen dos sistemes de comunicació complexos, que presenten una gran diversitat cultural però que, malgrat això, es construeixen de manera relativament similar. Ambdós sorgeixen de la combinació d’elements més simples: fonemes, paraules i frases que es van encadenant en el llenguatge, i sons, melodies, harmonies, ritmes i timbres en la música; es regeixen per una sèrie de normes, també culturalment diverses però que en tots els casos serveixen per facilitar la comprensió del missatge que transmeten; permeten comunicar estats interns, inclosos els emocionals; reflecteixen aspectes de la realitat i al mateix temps permeten alterar mentalment els models de realitat; en la seva gènesi dinàmica hi ha implicats processos creatius, i tant la seva producció com comprensió se sustenten en les capacitats funcionals del cervell. Tenen alguna cosa en comú la música i el llenguatge parlat pel que fa a la seva gènesi, comprensió i interpretació, dins el cervell? O, dit d’una altra manera, comparteixen bases neuronals? En cas afirmatiu, els podem utilitzar en contextos educatius per potenciar-los ambdós de manera sinèrgica? En aquest article es fa una revisió de l’estat actual sobre aquest tema i es discuteix quina és la base biològica, tant evolutiva com neuronal, de la música i el llenguatge parlat; es veurà com interactuen sinèrgicament dins el cervell, i es proposarà des de la neuroeducació de quina manera es poden utilitzar en contextos educatius per potenciar-los mútuament, amb els avantatges formatius, cognitius i de construcció de la identitat que això suposa.

Hi ha llengües naturals i sistemes musicals. Igual que interpretem un idioma amb signes ordenats per un codi, aquells qui han estat exposats a un tipus de música desenvolupen criteris estètics de percepció per interpretar el so rítmicament organitzat. L’existència de sintaxis musicals no implica que aquestes tinguin un nivell de complexitat com les de les llengües. L’objectiu general dels idiomes és comunicacional i la missió primigènia de l’art és estètica. Les interaccions entre els signes de llenguatges humans diferents es produeixen a partir dels significats que tenen en un context o amb la distribució rítmica dels materials en el temps. Hi ha una competència en el processament cerebral de les sintaxis musicals i lingüístiques. Per investigar totes aquestes qüestions cal fomentar la col·laboració entre musicòlegs i lingüistes.