Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Centrant-se en el lloc i les referències que es fan a la música en els programes de llengua catalana de secundària i batxillerat a França, aquest article estudia les vies proposades a les instruccions oficials per tal de determinar quins vincles s’estableixen entre música, societat i educació. Per fer-ho, s’analitzen cinc programes, en relació amb el MECR (Marc europeu comú de referència per a les llengües), per tal de donar compte dels discursos o representacions vinculats a aquest possible recurs a la música dins de l’aula de llengua. En aquesta anàlisi, és la relació de la música amb la llengua i la cultura la que s’observa principalment.

L’expressió artística del cant suposa la combinació entre llenguatge, veu i música. El cant comparteix amb la parla els mateixos sistemes de producció de sons; així, doncs, teòricament, si es pot parlar, es pot cantar. Tanmateix, se sol considerar com una activitat reservada només a certes persones amb unes determinades qualitats innates. És important afavorir l’aprenentatge d’aquesta activitat perquè cada vegada més persones puguin gaudir practicant-la, ja que el cant manifesta tenir notables efectes beneficiosos sobre la salut física i socioemocional. L’estudi tant de les diferències anatòmiques, lingüístiques i motores entre la parla i el cant, com de les existents entre els tipus de cant, els seus estils i els graus de dificultat pot suposar una valuosa eina per oferir altres punts de vista sobre aquesta qüestió i així incentivar i facilitar l’accés a aquesta activitat.

És una evidència científica que des de fa milers d’anys la música ha estat companya de viatge incondicional de l’ésser humà al llarg de la seva evolució; troballes de restes d’instruments musicals que daten del paleolític superior, com ara flautes fetes a partir d’ossos, ho il·lustren. I és que estem vinculats a la música fins i tot des d’abans de néixer! És innegable que, qui més qui menys, tots tenim la nostra banda sonora particular, composta per melodies o cançons que associem a vivències que ens evoquen records i —de retruc i indiscutiblement— emocions. És justament aquí on enllacem amb l’aprenentatge. Des que la neurociència i la psicologia cognitives han entrat amb força en el camp de la investigació relacionat amb l’educació s’ha fet palès que les emocions participen activament en l’aprenentatge i que són fonamentals a l’hora de plantejar les metodologies pedagògiques. Per aquest motiu, sembla clar que cal un replantejament del paper que ha de jugar la música dins de l’aula de llengua, en tant que font inesgotable d’emocions. Aquest article pretén no només promoure les cançons com a eines valuoses per motivar l’alumnat i transformar l’aula de llengua, sinó també donar mitjans al professorat que vulgui incorporar aquest recurs a les sessions.

Aquest estudi tracta de la relació entre música i llenguatge (prosòdia) a la llum d’un estudi de cas centrat en l’Álex, un nen autista hiperlèxic i mínimament verbal. Es compara amb un grup control la seva capacitat de discriminar auditivament parells d’estímuls rítmics i melòdics (música), així com prosòdics (enunciats declaratius, interrogatius i exclamatius, en sèries normals i jabberwocky, i.e., amb estructura sense significat). També s’hi compara la capacitat d’associar un enunciat auditiu amb el signe de puntuació corresponent. L’Álex resulta similar als controls en la discriminació de melodies però inferior en la de ritmes i en la d’enunciats, que és òptima en els controls. S’acosta als controls en l’associació de prosòdia-signe de puntuació, amb enunciats jabberwocky. Els resultats suggereixen que components de la musicalitat com la melodia i el ritme, presents en l’Álex, són segurament constituents primitius de la percepció auditiva humana que poden ser lingüísticament no funcionals si en les primeries del desenvolupament no s’han integrat en la comunicació parlada.

A partir de la feina de documentació d’un possible espai radiofònic sobre la paraula divertimento, es mostra el procés d’elaboració del microespai «Parlant de música», de Catalunya Música (en antena entre 2016 i 2021). Es repassen també els recursos en línia disponibles en l’àmbit lingüisticomusical i com han evolucionat en els últims anys.

Entrevista a Jordi Àngel Jauset Berrocal per part de Josefina Carrera-Sabaté.

Introducció. Nota: una nova versió de la introducció va ser publicada el 05.01.2023 amb actualitzacions a la secció d'agraïments.