Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

The devil is a character of Judeo-Christian mythology, where he personifies the low instincts of the human being. In the sacred scriptures he is presented as an angel whose ambition pushes him to rebel against God. However, his origin is older than Christianity and gathers beliefs prior to the Jewish religion. The diabolical personality is created by, amalgamating various gods from neighboring kingdoms who were contemporary deities of Yahweh. The artists of the Christian Era, heirs of classical art, have represented the figure of the devil from the paleo-Christian period to nowdays. His frequent representation is explained, on the one hand, by the importance of antagonism to God and, on the other hand, by the recurrent propagandistic usage the Church has made from his images. Sometimes the devil acquiered animal features, both real and imaginary, such as: the snake, the dragon, the ape, the reptile, the feline, the male goat or the fly. At the same time he was represented with anthropomorphic appearance such as: the Faun, the winged angel, a diabolical baby, an almost human hybrid at the feet of Saint Michael or the Immaculate Conception. The examples we use are nothing more than a sample of the rich demonic iconography of the Western artistic tradition.

.

.

.

L'article desenvolupa elements relacionats amb el dret humà a la diversitat cultural, particularment en una de les seves manifestacions: l'activitat artesanal. En aquest ordre d'idees, s'aborda la importància de treballar per reforçar el reconeixement i protecció d'aquesta activitat dins del context mexicà. Les persones artesanes mexicanes solen trobar-se en situacions de vulnerabilitat, principalment per factors socials i econòmics. Per això és necessària la protecció de l'activitat artesanal a través de polítiques públiques integrals i instruments nacionals i internacions eficaces, que tinguin com a objectiu principal posicionar a l'activitat artesanal com una manifestació del dret humà a la diversitat cultural, i com un element indissoluble de la identitat en la nostra cultura.

En el present article plantegem resoldre qüestions referents a les activitats vinculades amb la construcció de la imatge que en l'intercanvi comunicatiu elaboren estudiants normalistes; el tipus d'estratègies discursives que adopten, ja sigui cortesia, descortesia i/o autoimatge, així com la forma de la imatge: reparació, protecció o realç. Articulem amb l'anterior les tàctiques polítiques que es configuren en el discurs normalista i el seu funcionament. Amb base en la teoria i en el coneixement del corpus, partim del següent supòsit: La cura de la imatge pròpia per part dels normalistas es realitza mitjançant activitats d'autoimatge, en particular en la forma de realç, acudeixen a les tàctiques de legitimació i resistència per a enfortir la imatge de si mateixos com a docents i a la deslegitimació dels professors d'origen universitari per a distanciar-se d'ells. En aquest estudi s'acudeix la teoria de la imatge social de Goffman i la sociopragmàtica cultural amb les contribucions de Bravo i Hernández; per a l'estudi de les tàctiques polítiques a les propostes de Chilton i Schäffner i Chilton.

L'objectiu en aquest treball és mostrar que Adam Smith presenta com un supòsit indemostrable l'actuació de Déu per a aconseguir la felicitat de l'ésser humà i el funcionament del lliure mercat en les obres: La Teoria dels Sentiments Morals i La Riquesa de les Nacions. Hi ha una continuïtat en aquestes dues obres quant a la concepció del funcionament de les lleis que regeixen a l'univers i l'àmbit mercantil, són lleis que actuen d'igual manera en l'univers, en les relacions entre els homes i les relacions comercials. El lliure mercat està en el pla providencial de Déu. Les regles que governen la lliure competència són impersonals, com les lleis que funcionen en l'univers. Hi ha una fe cega en què Déu estableix les regles de la maquinària impersonal del lliure mercat, l'acció divina és impersonal igual que la relació dels agents del mercat.

El concepte d’individu construeix els fonaments antropològics dels principis polítics de justícia liberal. Malgrat ser, a priori, un discurs que pretén oferir justícia per tothom, realment està legitimant un model polític i econòmic injust, que genera greus desigualtats socials. L’objectiu de l’article és, en primer lloc, analitzar aquestes bases antropològiques del capitalisme i, en segon lloc, recuperar el concepte de persona propi de la tradició personalista del segle XX, sovint oblidat, per replantejar-lo com una alternativa vàlida i vigent.

El present escrit té per objectiu exposar la fonamentació de la visibilitat del poder a partir del principi de publicitat kantià, esgrimit en els seus textos de filosofia política, i de la crítica al poder invisible empunyada per Norberto Bobbio. Tenint present que Kant no s'afirma com un defensor de la democràcia, és gràcies al redisseny bobbià del principi de publicitat que pot col·locar-se procedimentalment com a base de la transparència de la presa de decisions tan pròpia de la democràcia.

Les decisions socials sobre riscos tecnològics són un problema important per a l'ètica aplicada. Sven Ove Hansson planteja la dificultat de conciliar la teoria de la decisió estàndard, amb la seva regla de maximitzar la utilitat esperada, amb valoracions morals. Sabine Roeser sosté que les emocions morals sobre els riscos no són irracionals i que haurien de ser tingudes en compte al costat de les recomanacions dels experts. Tots dos enfocaments constitueixen una crítica al punt de vista tecnocràtic que pretén resoldre els conflictes en la gestió dels riscos a un càlcul cost-benefici estrictament tècnic i econòmic; i proposen una alternativa democràtica basada en la deliberació que incorpori explícitament la consideració de valors morals. Les dificultats d'aquesta proposta són, d'una banda, com mantenir la idea bàsica que decidir tenint en compte les probabilitats subjectives forma part de la racionalitat; i per un altre, com resoldre el possible conflicte entre emocions i raons.