Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Objetivo: El propósito de este estudio fue evaluar el grosor cortical del hueso palatino de pacientes adultos con distintos biotipos faciales por medio de la Tomografía computarizada Cone Beam (TCCB). Métodos: Se seleccionaron 150 Tomografias Cone Beam de pacientes adultos, quienes fueron clasificados en 3 grupos que incluían 50 Dolicofaciales, 50 Braquifaciales y 50 Mesofaciales. Fue medido el grosor cortical del hueso palatino de cada uno los biotipos faciales. Resultados: En las TCCB de pacientes Dolicofaciales se obtuvo un valor máximo de 12.0mm en el punto X9Y0, 10.7mm en Braquifaciales y 11.5mm en Mesofaciales se detectaron diferencias estadísticamente significativas entre los tres biotipos faciales (p< 0.05). Conclusiones: Se puede concluir que que el hueso palatino es uma región idónea para la inserción de dispositivos de anclaje temporal (DAT) y el biotipo Dolicofacial tiene un mayor grosor cortical del hueso palatino, seguido por el Mesofacial y finalmente por el Braquifacial.

The creation of human-like eyes has been a goal historically pursued from different fields of knowledge, evidenced by the many technical advances achieved in this field in disciplines as diverse as ophthalmology, sculpture, robotics, toy industry or special effects in film. Currently, the popularization of new 3D printing technologies has made possible the development of new workflows in hyperrealistic sculpture for the production of artificial eyes. The aim of this study was to analyze through a case study the advantages of using a mixed approach, incorporating traditional and digital techniques, oriented to the manufacture of resin eyes for figurative sculpture. The results obtained using this methodology have been fully satisfactory. The artificial eyes created have an extraordinary resemblance to humans and reflect the small volumetric and chromatic details with a greater precision than that which can be achieved using only artisanal techniques. The main conclusion of this work is that the use of 3D modeling and printing technologies can be useful to speed up the process of making these anatomical structures and improve their reliability as well as the repeatability and quality of the results.

This article is the report of the artistic research that resulted in the happening carried out for the subject of Experimental Creation and Intermediate Artistic Practices of the AMUDI master's degree at UJA, whose main objective was to know how life and vital experiences of a group of women were in an environment as particular as that of an Andalusian farmhouse in the 40s, 50s, 60s and 70s of the last century. Memory of Cuevas was conceived as an artistic action based on the idea of ​​recovering and valuing the memory of this group of women, born and raised (or descendants of them) in Cuevas: a farmhouse located in the Montes Orientales region of Granada and Jaén, currently uninhabited. The main premise of the happening was to bring these women together and give them a voice, celebrating a day of reunion, a party around food in a physical and emotional context, loaded with meaning and now abandoned, which would give rise to several audiovisual "artistic creations". and graphs.

Being an artist today, or, doing artistic creation, is definitely an anti-system practice. The fight against our technological environment, against the alienation suggested by social networks, and in general, against the political-economic system, is our greatest premise. In the following article, we break down what are the stumbling blocks that make creating art today a difficult experience and hard to be interesting. In addition, we will establish, based on the thoughts of different authors, what are the necessary premises to carry out artistic practice.  

La Filosofia per a Nenes i Nens -FpNN- a l'escola pública, travessa el repte de pensar les possibilitats d'acció pedagògica que tensioni els sabers i pràctiques de l'ensenyament en el camp de la filosofia enmig de la crisi civilizatoria i post pandèmica. Aquesta proposta respon a aquest repte que consisteix en una bastimentada didàctica, síntesi d'un programa i una metodologia d'ensenyament denominat Unitat d'Acció Didàctica de FpNN, implementada en el Col·legi Antonio Baraya de Bogotà des de l'any 2015, amb la finalitat de vincular la praxi de la recerca i la reflexió teòrica d'una filosofia crítica llatinoamericana sota l'horitzó disciplinar de l'ètica, l'estètica i la política, que ofereixi estratègies i eines d'acció didàctiques per a la formació humana de ciutadanies participatives en la infància i el seu rol com a subjectes amb les capacitats humanes necessàries per a incidir en l'organització de les seves comunitats des de la indagació, el diàleg, la dissertació i la creació del seu ser-estant com a alternativa per a mons possibles.

En aquest article s'explora la idea que la “existència epistèmica” és una condició relacional que advé quan un participa activament en la presa de les decisions que li concerneixen. En primer lloc, es revisa aquest concepte en el context de les relacions cara a cara, apel·lant a un cas típic d'una parella en la qual tots dos -sense advertir-ho- es construeixen epistèmicament com a inexistents. Es mostra l'operació d'una lògica de funcionament epistemicida. En la segona part, es proposa que una estratègia de sortida d'aquesta manera de funcionament es donaria a partir de la possibilitat de metaargumentar. Per a això, es realitza una distinció entre el nivell informacional i el nivell relacional de les converses (es planteja, també, que aquesta diferència pot ser, ella mateixa, font de nou conflicte). En la tercera i quarta seccions, s'analitza com les dinàmiques oposicionals entre interlocutors vinculats afectivament adquireixen un tint emocional que complica enormement l'argumentació, especialment quan els argumentadors comparteixen -sense saber-ho- una representació pledejaire o bel·licosa sobre l'intercanvi de raons. Finalment, es conclou que aquestes pràctiques epistèmiques, invisibilitzades i internalitzades, van en detriment de la possibilitat d'augmentar el grau de raonabilitat entre els interlocutors, impedint, amb això, l'emergència de formes menys doloroses d'habitar els desacords.

En la serra nord de l'Estat d'Oaxaca (Mèxic) hi ha hagut un enfortiment polític de les dones mixes, la qual cosa ha provocat un augment exponencial de presidentes municipals que han exercit en el seu sistema polític de càrrecs. Aquest article presenta els principals resultats de la recerca “Participación comunitaria y política de mujeres en una comunidad mixe: Etnografía en San Pedro y San Pedro Ayutla” que, a partir d'una revisió bibliogràfica, una observació participant i entrevistes en profunditat, es va adonar de les maneres en què els influxos externs occidentals incideixen en les dinàmiques culturals i de gènere dins d'aquesta comunitat indígena. Des d'un marc epistemològic i metodològic feminista descolonial que ens lliura lents per a mirar en la seva complexitat les experiències d'aquestes dones com a actores subalternes i racialitzades, s'evidencia com les condicions geogràfiques, històriques i culturals, donen pas a l'emergència de noves micropolítiques, configuracions de poder i expressions d'agència en les pràctiques polítiques de dones mixes habitants al poble d'entrada a la serra mixe.