Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

In this article, it is the input of the work whose purpose is to establish the level of development of mathematical skills through the use of evaluation instruments in sixth grade students of primary education of a private IE in the district of San Miguel de la city ​​of Lima in the year 2022, for which sixty students have been submitted to which they are evaluated in pretest and posttest; of which thirty students have been subjected to an intervention where the main tools were the evaluation instruments; the pretest and posttest were a checklist in which the evidence of the development of competences was collected when students develop different problems of intra and extra mathematical context; the research was of an experimental, longitudinal type with a quasi-experimental design with a quantitative approach; after statistical treatment; where it is established that the characteristics of the control group and the experimental group, which are similar at the beginning after the experiment, show relevant differences; likewise, the experimental group shows a significant development before and after the experiment; This development is significant showing the efficiency and effectiveness of the experiment.

The objective of this study was to determine the influence of depression and anxiety on coping strategies in adolescents in northern Lima. It had a sample of 273 adolescent students from an educational institution. The research was of a basic cross-sectional type. As for the statistical analysis, binary regression analysis was used. The results showed that depression and anxiety do not influence all coping styles, but specifically the coping styles of avoidance, emotional discharge and inactivity.  

Church leaders have been the protagonists of the backlash against feminist and LGBTI demands in Latin America. However, various civil society groups have been created, complementing the churches’ actions. In many contexts, they have even managed to lead mobilizations against sexual and reproductive health and rights (SRHR). This paper analyzes the main forms of organization, public identities, and types of collective action of neoconservative groups of civil society to oppose SRHR, in four countries that encompass the Andean subregion: Bolivia, Colombia, Ecuador, and Peru. In each one, neoconservative groups from civil society were identified and characterized through an online tracking of organizations, revealing data related to their forms of presentation in the public sphere and their strategic actions. The information collected reveals the complexity of profiles, identities and typologies of neoconservative activism actions taken in the Andean subregion. The main findings pointed to a mixture of religious and secular organizations, the strong presence of groups of young people and parents, and the significant advocacy work these actors carry out both at a state level and within civil society.  

This article discusses a new memory of feminism in Argentina through.  an ethnographic analysis of a location created by the feminist soccer team Norita F.C. The methodology ranges from techniques of observing participants to participant observation during two-years of fieldwork (2019-2021), using ethnographic descriptions, discursive fragments, and photographic images as sources. Creating this place of memory, the text offers a case-study in connection to the crossover in the recent past national soccer and feminism. Conceptually, the text seeks to connect two different fields of study: memories and feminism Anthropologically and historically, it articulates gender, memories, and feminism from the perspective an unprecedented Argentinian political present. This contrasts t with the dominant corpus on feminist records, based on trauma and violence. Ethnographically, it is a case study that adds to the few existing works on feminist soccer and sheds light on an issue that remains relatively unexplored.  

Aquest assaig proposa un recorregut pel sorgiment i desenvolupament del complex concepte de pau en la política occidental. Als seus inicis la pau va néixer com a concepte inseparable del de guerra i violència. Només recentment la guerra ha començat a considerar-se una “anomalia”. La tradició Il·lustrada va ser la primera a avançar en aquesta direcció en declarar la pau com un dret natural. Tot i això, el darwinisme, amb el seu racisme antropològic, i l’expansió europea van tornar a la guerra el seu antic protagonisme. Caldrà esperar el segle XX perquè el pacifisme es torni en una nova moral i el liberalisme universalitzi el mercat perquè la idea de pau retorni triomfant ara sota la cobertura del dret internacional i els drets humans. Aquest estudi recorre els orígens i les principals aportacions ideològiques i polítiques d’aquest desenvolupament.

Una de les característiques del règim socialista albanès va ser la crítica despietada cap als considerats “revisionistes” o “traïdors” al marxisme-leninisme, ja fossin estrangers o albanesos. En les tres ocasions en què l’Albània socialista va trencar amb els seus aliats (Iugoslàvia, Unió Soviètica, Xina), Hoxha va argumentar repetidament els motius que legitimaven aquesta ruptura, apel·lant a la defensa de la integritat nacional i els principis del marxisme-leninisme. Paral·lelament, es va forjar un discurs en què es va exaltar el mite de la “fortalesa inexpugnable” del socialisme, no exempt d’exaltació patriòtica (l’anomenat nacionalcomunisme). D’altra banda, a posició d’Hoxha davant les democràcies occidentals i la seva suposada ingerència en els afers albanesos van consolidar encara més l’exaltació d’aquesta retòrica aïllacionista. Ens proposem estudiar quins aspectes ideològics i discursius van ser utilitzats per Hoxha i altres autors albanesos per legitimar la seva política aïllacionista 

Aquest article analitza la Conferència Mundial de Solidaritat amb Xile a Madrid (1978) com a expressió de les mobilitzacions internacionals contra la dictadura d’Augusto Pinochet. S’emmarca en una història relacional de les esquerres entre Espanya i Xile, a més de la inserció espanyola a les xarxes transnacionals de solidaritat existents a Europa, en el context del tardofranquisme i la Transició. De la mateixa manera, s’explica el funcionament de la conferència, les tensions internes, les pressions de la dictadura xilena i les seves conseqüències, en concordança amb el paper dels principals partits d’esquerres en aquesta trobada

Igual que altres dictadors europeus a la dècada dels vint, el general Miguel Primo de Rivera va haver de construir-se una aura carismàtica per justificar el seu poder. En aquest article analitzem l’intent de construir una figura carismàtica de Primo de Rivera a través de les institucions propagandístiques dictatorials, els mitjans de comunicació sota control governamental, els viatges del dictador i les mobilitzacions de masses dirigides per la Unión Patriótica. Tots ells van ser instruments fonamentals a l’hora d’elaborar una imatge oficial de Primo de Rivera com a líder providencial, salvador de la pàtria, que a més era un militar viril, d’actitud cavallerosa, un bon catòlic i un pare de família considerat. La creació d’un líder carismàtic va portar aparellada una reelaboració del concepte de masculinitat nacional que tenia com a objectiu la restauració d’un ordre social i sexual que es considerava seriosament amenaçat a la dècada dels vint.

En el context de la guerra originada després del cop militar del 18 de juliol del 1936, el naixent règim franquista va desenvolupar modalitats de treball forçat amb diferents orígens i funcionaments. Una va consistir en la formació d’un sistema d’explotació organitzat per les autoritats militars revoltats responsables dels camps de concentració. A través d’ell, part dels presoners de guerra capturats (aquells captius classificats en els camps com a “desafectes” o “afectes dubtosos” a la revolta militar), van realitzar molt diversos treballs. Aquest sistema es prolongaria a la postguerra incorporant els joves en edat de realitzar el servei militar classificats com a “desafectes” a les seves respectives Caixes de Reclutes. Conegudes les claus que van originar i desenvolupar aquest sistema d’explotació de mà d’obra captiva a partir de diferents apropaments historiogràfics, era peremptori aprofundir en les lògiques que el van caracteritzar. 

Aquest assaig aprofundeix el coneixement sobre la repercussió del cop d’Estat de l’11 de setembre del 1973 de Pinochet sobre l’imaginari de les ultradretes d’Itàlia i Espanya. La hipòtesi del text és que els fets xilens van representar una frontissa per a la història de l’extrema dreta europea dels anys ‘70, ja que va constituir un possible escenari que es podria replicar a països com Itàlia i Espanya. A través d’una àmplia documentació hemerogràfica italiana i espanyola, en aquest assaig aprofundim sobre la manera com els esdeveniments xilens van impactar sobre l’imaginari de les dretes dels dos països. Per això, analitzem diferents diaris, parant atenció als arguments que van justificar i exaltar el cop d’Estat.