Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Aquest article pretén problematitzar les nocions que la crítica ha entès com a centrals en l'estudi del costumisme, per exemple: si el seu origen es remunta o no al S. XVIII, si és un moviment eminentment conservador i si guarda una relació de tipus historicista amb moviments posteriors com el realisme. Des d'una perspectiva marxista, es defensarà que el costumisme respon a l'emergència d'una classe mitjana subsumida en els entramats ideològics barrocs i, per tant, incapaç d'emancipar-se de les prefiguracions aristocràtiques que tenen lloc en les formacions socials espanyoles durant el S. XIX. Analitzant l'obra de Larra i Mesonero Romanos s'observarà com els elements ideològics de l'Antic Règim es filtren en les noves perspectives petitburgeses donant lloc a aquesta manifestació «típica» costumista; no sols de manera diacrònica sinó també sincrònica, és a dir, no com a evolució teleològica de l'estil i l’«esperit» espanyols sinó com a resultat de les contradiccions entre i dins les diferents instàncies que formen el tot social. Els retrats i els articles de costums seran analitzats com a símptomes d'un programa ideològic que requereix renovar-se davant la modernització creixent de les estructures que la sostenen, però que, no obstant això, és incapaç de fugir de les arrels oraginicistes que la conformen. S'argumentarà, per tant, que les estructures socials, econòmiques i polítiques de l'Espanya vuitcentista produeixen aquesta formulació estètica concreta que és el costumisme.

Aquest article contrasta els discursos i concepcions amb què es va fundar la Nació Argentina al segle XIX amb aquells que proposa la novel·la de Gabriela Cabezón Cámara, Las aventuras de la China Iron (2017), perquè narra la fundació ja no des de la veu i perspectiva de Martín Fierro sinó de les de la seva dona, la China Iron. L'article reflexiona sobre les condicions d'intel·ligibilitat cultural que defineixen vides possibles, sobre com aquestes epistemologies es construeixen social i políticament i es transformen històricament, i sobre les condicions de possibilitat que habiliten formes més fluides de subjectivació, relació i organització comunitària.

El propòsit d'aquest treball és analitzar la configuració de l'espai urbà en El aire (1992), de Sergio Chejfec, novel·la que composa la forma d'una ciutat futura mitjançant un imaginari de les ruïnes. Considerem que la multiplicació de signes ostensibles de deterioració en la ficció es produeix tant per la referència a la ciutat empírica com pel diàleg amb les tesis d’Ezequiel Martínez Estrada. Sostenim que és a través de la forma conjectural de la novel·la com s’estableix la relació entre la literatura i el domini extraliterari. En síntesi, la ficció es constitueix en l’espai privilegiat on desplegar una sèrie d’hipòtesi sobre allò que Chejfec denomina el «significado del mundo social».

Ressenya de Basura. Usos culturales de los desechos, de Maite Zubiaurre. Madrid: Ediciones Cátedra, 2021. 274 pàgines.

Due to the high number of people requesting psychological help and the scarcity of professional resources available to many psychological assistance services, it is necessary to promote the implementation of therapeutic modalities that optimize these resources; a promising alternative is the group adaptation of Barlow's unified protocol (Barlow et al., 2018). However, it is necessary to identify the patients who can most likely benefit from this group protocol and which are the variables that characterize those with a higher risk of abandoning this type of intervention. This study was carried out on a total sample of 54 people who initiated a group adaptation of Barlow's Unified Protocol, in the Psychological Assistance Service of the Pontifical University of Salamanca. A group of patients who completed the treatment (n=37) was compared with a group who abandoned it at some point (n=17). Measures of anxiety, depression, personality variables, quality of life, interference and self-compassion were taken. The results indicate the presence of statistically significant differences in anxiety symptoms and the level of interference of the problem in daily life, these being more severe in the group that abandoned treatment; patients who complete the treatment, score significantly higher in the shared humanity variable, involved in the processes of empathy and belonging to the group; likewise, differences are observed, at the limit of statistical significance, in the depression and quality of life variables, with the patients in the group that abandoned treatment obtaining the highest scores in depression and the lowest in quality of life. These preliminary results show some characteristics that can be used to identify, in an initial assessment, the possible beneficiaries of this format and optimize the therapeutic alternatives offered.

Anxiety disorders and depression are highly prevalent today. The PsicAP clinical trial showed that adding 7 sessions of group cognitive-behavioural training with a transdiagnostic approach to the usual treatment of emotional disorders in adult primary care patients increased efficacy and cost-effectiveness in reducing symptom levels, reduced disability and improved quality of life. In this work, these 7 sessions of the PsicAP protocol of transdiagnostic treatment are described, aimed at intervening on the factors common to the different disorders: cognitive distortions and emotional regulation strategies. It is an intervention based on learning through psychoeducation, cognitive restructuring, relaxation, behavioural techniques and relapse prevention. It concludes by arguing about the usefulness of this protocol to reduce the gap between research and clinical practice, something necessary in today's society

En aquest article s'analitza una selecció de dibuixos i esbossos recentment rescatats de l'arxiu visual de l'escriptor argentí Osvaldo Lamborghini. Allò visual en relació amb les marques d'escriptura que se superposen interpel·la la seva narrativa visual, per això es posa l'accent en l'estudi de les polítiques corporals que destaquen per l'excés, l'obscenitat i els ritus vinculats amb la violència. La totalitat del seu llegat s'aparta voluntària i constantment de l'exigència canònica per a situar-se fora de l'univers legítim de la producció artística i literària de l'època. En la seva obra tant literària com artística es manifesta la corporalitat i els mecanismes de poder que operen des de l’àmbit sexual, pornogràfic i polític. La hipòtesi d'aquesta proposta planteja que, en l'obra visual pòstuma de Osvaldo Lamborghini, el cos se situa com a objecte de dominació sexual, es destaca el vincle entre amo i esclau, així com l'ull i la mà conformen les parts sensibles que habiliten la seva lectura des de l'estètica visual. L'objectiu és presentar la mirada des de la corporalitat demarcada i travessada per polítiques que presenten una important contribució a les discussions actuals sobre la construcció de poètiques del cos en l'encreuament amb estètiques visuals.

Los juegos del hambre és una de les sagues cinematogràfiques més conegudes i rendibles dels últims anys. Es tracta d'un producte obertament intertextual que barreja hàbilment la tradició de la ciència-ficció distòpica amb els tòpics de les novel·les romàntiques per a adolescents. El seu èxit ha generat atenció per part de l'acadèmia, que porta temps examinant el seu univers narratiu, la seva factura estètica i també la seva proposta política. En aquest últim terreny s'ha destacat molt el paper de Katniss Everdeen com a heroïna i, conseqüentment, s'ha analitzat també el valor de la rebel·lió duta a terme contra l'ordre polític totalitari exposat en aquest univers distòpic. L'objectiu del present article és examinar el sentit i significat d'aquest gest de rebel·lia i analitzar les connexions que manté amb el populisme polític. Destacarem la profunda ambigüitat de la proposta política inserida en Los juegos del hambre, el paper que juga una heroïna messiànica com Katniss, i ens preguntarem pel vertader sentit de la seva mediàtica revolució.

The aim of the present study was to provide evidence on the preliminary clinical usefulness and treatment satisfaction with the Unified Protocol (UP) designed by Barlow et al. (2011), applied in group and online format in adults with emotional disorders in Argentina. To this end, a non-controlled study was conducted with pre- and post-treatment measurements. The group included seven participants with symptoms belonging to the anxiety-depression spectrum. The intervention consisted of 11 weekly 90-minute synchronic meetings held on an online platform. The results showed a significant reduction in participants’ levels of depression, hopelessness, emotional regulation difficulties, and negative affect, as well as a significant increase in their quality of life. In turn, large effect sizes were found for depression, anxiety, hopelessness, emotional regulation difficulties, and negative affect. The preliminary findings in this study are promising as regards the UP’s clinical usefulness and utilization acceptability in online group format for Argentina’s population

There are currently few studies that support the efficacy of the Unified Protocol (UP) for the transdiagnostic treatment of emotional disorders in university samples. The aim of this study was to evaluate the validity of the PU in a group format, in online and face-to-face modalities, in university students. The sample consisted of 35 participants who requested assistance at the Psychological Attention Service (SAP) of the University of Cadiz. The following assessment instruments were administered: NEO-FFI; STAI; CORE-OM; SCL-90-R; PANAS and BEAQ; as well as an ad hoc questionnaire. The intervention consisted of the application of 12 sessions of the PU in groups of 8-10 participants, for 90 minutes. The results showed an improvement in the emotional management of the participants. Anxiety and depressive symptoms were reduced. The subjective well-being and functioning of the students improved. In addition, the PU was effective as a coping strategy for experiencing negative emotions, reducing experiential avoidance. In relation to the application format, both the online and face-to-face formats proved to be effective in improving the present symptomatology. Therefore, the PU seems to show its clinical usefulness in addressing emotional disorders in this population both online and face-to-face.