Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Objective: To describe the development and validation process of an online course on urinary incontinence during pregnancy in Brazil. Materials and methods: This methodological study followed an online course’s literature search, development, and validation steps. A total of 22 specialists participated in the validation step, and the content validity index (CVI) was used. Fifty-one Physical Therapy students (target audience) also participated in the Suitability Assessment of Materials. Results: The synthesis reached in the integrative review provided the basis for the course’s theoretical content, which was regarded as suitable by the specialists regarding its content, language, presentation, stimulation/motivation, and cultural adequacy (CVI = 0.99). The target audience considered the course organized, easily understandable, engaging, and motivational, with a positive response index ranging from 84.3 % to 100 %. Conclusions: The Brazilian version of the online course was considered sufficiently adequate in content and interface quality by both specialists and the target audience.

Objective: To understand healthcare professionals’ perception of best practices in maternal and child health. Materials and methods: This qualitative exploratory-descriptive study was conducted between December 2020 and March 2021. The study corpus consisted of 23 healthcare professionals from southern Brazil. Data were collected using a semi-structured script and coded based on Minayo’s thematic content analysis proposed. Results: Data analysis enabled the delimitation of two thematic categories: “best practices in maternal and child health: from idealization to accomplishment” and “strategies to qualify the maternal and child healthcare network.” Conclusions: Healthcare professionals recognize the relevance of best practices in maternal and child health, although this process must be expanded and consolidated. Continuing education, hospitality, ambiance, improved access, and the professional-user connection stand out among the qualifying strategies.

Recent technological progress is generating important disruptions, and healthcare is no stranger to them. Nursing is subject to technology change disruptions. It is important to reflect on the advantages and disadvantages technology brings with it and the changes it generates in care processes. If technology is only used to register information, it is perceived as a load that creates anxiety in the professionals. In this article, deep questions are made about the technology acceptance challenges in the nursing care processes, its implications on nursing responsibility, and the research opportunities for adopting new care humanized models result of technological development.

El turisme és una pràctica territorial que històricament ha estat tractada i posada en pràctica amb una finalitat econòmica, produint un turisme economicista i massificat que va mercantilitzar la natura, el paisatge i l'ambient, portant conflictes territorials i canvis culturals. El litoral de Rio Grande do Norte (RN), Brasil, amb les seves platges paradisíaques, va ser objecte d'aquest turisme de mercat que va produir territorialitats que van entrar en conflicte amb aquelles tradicionals dels pobles pesquers artesanals a causa de l'arribada de lògiques socioespacials externes. En aquest sentit, es proposa analitzar els impactes i la configuració de l'activitat turística a Maxaranguape-RN des de l'Ecologia Política, identificar-ne els principals productes turístics i els usos, i discutir les direccions i propostes per a una transició al turisme comunitari. Per això, es va realitzar treball de camp amb observació participativa, entrevistes, relats etnogràfics i registres fotogràfics. Es va concloure que el turisme al municipi té un biaix econòmic i es regeix per empreses exògenes, però com que l'activitat turística encara no està tan desenvolupada com en altres llocs de l'estat, hi ha moltes possibilitats per al desenvolupament del turisme comunitari.

L'Economia Solidària, com una nova praxi social centrada en el treball comunitari, l'autogestió, les relacions recíproques i la distribució equitativa dels beneficis -per tant, un model de desenvolupament integral, diferenciat i alternatiu a la lògica capitalista-, ha estat objecte d’estudi de molts investigadors. Aquest article té com a objectiu recull les contribucions més rellevants, posant èmfasi tant en els seus conceptes i dinàmiques com en les seves perspectives cap a un desenvolupament local-regional més resilient. Està organitzat en tres apartats, i parteix d'un breu examen sobre la conjuntura socioeconòmica en què va sorgir l'Economia Solidària, per a continuació elaborar una anàlisi sobre els seus conceptes i perspectives sociolaborals i territorials davant de l'economia neoliberal. En aquesta línia de raciocini, se subratlla com aquesta “altra racionalitat” humana, econòmica i mediambiental es pot transformar en un mecanisme que regeneri l'actual teixit social molt deteriorat i, una alternativa racional a la incertesa ja que amplia la nostra capacitat de resiliència i superació davant a les freqüents crisis a què estem exposats.

Les sales hipòstiles són un vehicle arquitectònic que ens porta a la comprensió de la estètica, la monumentalitat i la funcionalitat clàssiques, d’Egipte, Grècia o Pèrsia Aquemènida. La capacitat creativa vinculada al sentit democràtic de la Atenes de Pericles, té la seva culminació en belles sales  per a funcions populars, com la música, el teatre o l’oratòria. Una versió lúdica i lliure, feta a partir del corrent Modernista de Gaudí, ens demostra que, amb imaginació i coneixements estilístics, es poden obtenir resultats simbiòtics rellevants. La sala hipòstila del Park Güell, realitzada en equilibri formal, fusionant la racionalitat clàssica amb l’emoció de l’enfocament gaudinià, és una demostració d’aquest pensament. Plantegem amb aquest text un diàleg estètic entre formes clàssiques i modernistes, no per concloure amb un dictamen qualificatiu, sinó per observar la simbiosi resultant del seu ús formal.  

La praxi de la comunicació educativa, especialment en el registre escolar i universitari, està condicionada per les institucions acadèmiques i polítiques, que creen les normes per regular les relacions entre les persones que acudeixen a una aula. Però també hi ha un marge per a la llibertat de decisió dels individus, tant els que tenen la condició d'alumnes com els de docents. Explicar aquestes interaccions al camp de la geografia escolar ha estat l'objectiu d'institucions i persones, associades o no, a la Unió Geogràfica Internacional. En aquest context hem iniciat als anys vuitanta del segle XX un projecte curricular que, amb el pas d'anys i lustres, s'ha anat transformant en un programa de recerca per entendre la praxi escolar, des de la coherència entre allò que es diu i es fa. Per a aquesta anàlisi ha estat molt útil la complementarietat de la geografia de la percepció i la teoria de les representacions socials.

Què és la mescla social? La mescla social és la convivència al mateix espai de diferents grups socials, ètnics i generacionals. La seva escala geogràfica pot ser un edifici, una illa, un barri, un districte o ciutat. Com els planificadors urbans poden crear mescla social? A escala de barri, hi ha tres maneres d'instaurar la mescla social: construir habitatges socials a barris de classe alta, edificis d'alt standing a barris populars i crear barris nous mixtos. Què són els efectes negatius relacionats amb les desigualtats territorials a què poden pal·liar la mescla social? Principalment la segregació, la marginalització, l'exclusió i la gentrificació. Quins efectes positius té la mescla social? Se'n destaquen dues: l'eficiència econòmica i l'equitat distributiva. Els membres de les diferents classes socials poden formar una comunitat i beneficiar-se de millores urbanístiques, educatives i oportunitats laborals. No obstant això, no hem d'oblidar que la mescla social és un fenomen complex que cal acompanyar d'altres mesures. L'objectiu d'aquest article és demostrar la necessitat de la creació de mescla social a l'espai, incorporant-la a la planificació territorial, particularment a la planificació urbana, per millorar el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans.

Un panorama de la revista Indice Histórico Español des de la seva creació l’any 1953 pel conegut historiador Dr. Jaume Vicens Vives. L’article observa els objectius que es perseguien amb els seus plantejaments historiogràfics basats en la presentació de bibliografia breu  sobre història d’Espanya i obres de gran repercussió. Uns objectius nous en el seu moment que es van anar alterant  en la seva forma i plantejament amb la introducció de les noves tecnologies. Es destaquen alguns aspectes vinculats a aquests canvis, així com la tasca realitzada per alguns col·laboradors que amb la seva tenacitat han permès mantenir la revista fins a l’actualitat.

Introduction: The deepening of the nasolabial folds is one of the earliest signs of natural aging in humans and can be mitigated with the use of filler materials, including autologous fat grafting. Objective: To describe the results of autologous fat infiltration in the nasolabial fold for facial rejuvenation. Methods: An observational, descriptive, longitudinal and prospective study to describe the infiltration of autologous fat in the nasolabial fold for facial rejuvenation was carried out in 40 patients. The patients were followed up for 6 months: one month (1M), three months (3M) and six months (6M) and the evaluated variables were: recovery time, appearance of complications, degree of patient satisfaction and aesthetic results. Results: The average age was 47 years, with a female prevalence. 92% of patients recovered in less than 10 days, with the only appearance of six complications. The decrease in the defect after the procedure was significant compared to the initial moment; however, over time (3-6M) the defect in the nasolabial fold reappeared in some patients. The degree of patient satisfaction varied between 95% (1M) to 90% at 6M and the aesthetic results classified as good decreased from 90% (1M) to 65% (6M). Conclusions: It was shown that autologous fat grafting in the nasolabial fold is a procedure with good aesthetic results, however it decreases in subsequent months, which may be related to the reabsorption of the fat graft. DeCS: NASOLABIAL FOLD; AGING; PLASTIC SURGERY PROCEDURES; FILTRATION; ABDOMINAL FAT.