Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Se presente la historia de la capilla de San José de los Naturales, considerada.

Bajo el contexto del paro estudiantil por violencia de género, el trabajo de las diversas colectivas feministas de la Facultad de Arquitectura se ha visto reflejado en varios cambios. El presente texto destaca el proceso de renombramientos de los cuatro espacios principales del vestíbulo de la facultad. Este es el primer paso de un proceso de cambio del 75% de los espacios que serán renombrados en un esfuerzo por reconocer y visibilizar a las mujeres. Así pues, se da una breve semblanza de la carrera de estas cuatro mujeres y se señala la importancia de estas acciones.

Con esta edición de Bitácora arquitectura se suma a las celebraciones por los 70 años del "Día de la dedicación" de la Ciudad Universitaria (CU), el 20 de noviembre de 1952, así como por el décimo quinto aniversario de la inclusión de su campus central en la lista de Patrimonio Mundial de la UNESCO. 

Aquest article analitza l’actualització de Cuba en els polèmics debats de l’ONU en relació amb el cas espanyol. Durant aquests deu anys de quarantena, la naturalesa ideopolítica dels governs cubans i el canviant escenari internacional van ser determinants en el trànsit de l’illa per tres etapes molt claramentdefinides. Primer, a favor de la mediació entre les dues Espanyes en conflicte. Segon, lliurament a l’abstenció. Tercer, suport a l’ingrés del règim franquista a les Nacions Unides. Aquesta forta variabilitat no només va tensar per moments les relacions amb Madrid, sinó que va posar en dubte la tesi mantinguda de dependència de l’illa als dictàmens de Washington.

Mitjançant les llicències per navegar a les Índies firmades a les notaries gaditanes de 1765 a 1793 s’analitza quins homes van sol·licitar-les, les seves vides i intencions. Les atorgants d’aquestes llicències, les seves dones, també s'estudien: qui eren, quin paper van tenir i si van participar en la decisió del seumarit de marxar cap al Nou Món. Així mateix, és objecte d’estudi, també, si les llicències van constituir un instrument de control envers les seves parelles, una eina que va permetre formular la trajectòria de les seves famílies.

Aquest article analitza la literatura missionera sobre l’anglicà Wilfrid Barbrooke Grubb, enviat per la South American Missionary Society com a pioner entre els indígenes del Chaco paraguaià a finals del segle xix. Estudia com es van construir la figura del missioner i la dels seus subjectes de missió indígenes i mostra també escletxes en les quals els estereotips donen espai a representacions una mica més fresques d’aquella trobada asimètrica. A més, analitza l’impacte de l’antropologia en el procés de professionalització de les missions protestants i com el diàleg amb l’acadèmia va reconfigurar les relacions dels missioners amb els indígenes. L’article tracta de mostrar que aquest impacte no va disminuir en aquesta època l’alterització dels indígenes.

El siguiente texto tiene como objetivo: trazar una reflexión crítica sobre lo que comúnmente se considera la belleza de una ciudad; la arquitectura, el diseño urbano, la herencia cultural y demás. A partir de la propuesta categórica de la escritora Katya Mandoki, se propone dar una alternativa del reconocimiento de la belleza, pues, la autora plantea que la belleza puede encontrarse en cualquier situación cotidiana.

Plastique-fantastique por Xavier Guzmán Urbiola; Leslie Kern, Feminist City. Claiming Sapace in a Man-Made World, Toronto: Verso, 2020, 205 pp., por Fatima Lomelin; Fabio Vélez (compilador), Sobre el derecho a la ciudad: Textos esenciales, CDMX, Universidad Nacional Autónoma de México, Facultad de Arquitectura de la UNAM, 2020, 159 pp., por José Bucio. José Antonio Terán Bonilla (coordinador), Itinerarios culturales del Barroco en México, Región Puebla, Tlaxcala y Veracruz, Puebla, Universidad Nacional Autónoma de México, Gobierno del Estado de Puebla, 2020, 347 pp., por Xavier Cortés Rocha.