Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Antecedentes: Aunque la mayoría de los taxones de Nama habitan en sustratos arenosos, ninguno de ellos parece ser exclusivo del ambiente de dunas costeras. Se encontró una pequeña población de un taxón de aspecto único en la costa del Pacífico peninsular, que aquí se presenta como una nueva especie. Pregunta y/o Hipótesis: En el análisis morfológico de los individuos de un supuesto nuevo taxón, se distinguen algunas particularidades, tales como una forma sufrutescente de herbácea perenne con ramas erectas y compactas, semejando una pequeña almohadilla, a diferencia del resto de especies conocidas, que son más bien formas procumbentes o erectas. Tiene además hojas revolutas. Especie de Estudio: Nama asuncionensis sp. nov. (Namaceae) y especies morfológicamente similares. Sitio de Estudio: Costa Pacífica Central de la Península de Baja California, México. Método: A través de bibliografía, revisión de ejemplares de herbario y fotografías, se realizó un análisis morfológico comparativo con otros taxones reconocidos que habitan en la Península de Baja California y México continental. Resultados: Basándose en los análisis comparativos, Nama asuncionensis se presenta e ilustra aquí como una nueva especie. Conclusiones: Nama asuncionensis es una especie microendémica restringida al entorno costero del Pacífico peninsular. Proponemos que este nuevo taxón se incluya en la sección Eunama del género basándonos en sus características morfológicas, que incluyen una cápsula loculicida membranosa dehiscente, estilos libres y sépalos divididos hasta la base. Este taxón parece estar limitado a una estrecha franja costera, con alta humedad relativa, donde desarrolla sus hojas y flores durante la estación benigna.

Background: Selective logging is a frequent practice in the Tropical Montane Cloud Forest which can impact forest regeneration and the genetic makeup of successive generations of trees. The spatial clustering of genetically related individuals, fine-scale genetic structure (FSGS), can develop from the reduction of gene dispersal and the decrease in the number of reproductive individuals at the local scale due to selective logging. Questions: In regeneration sites with a history of selective logging, does FSGS differ from a site without such a history? Is FSGS stronger in seedlings and saplings relative to juveniles and adults? Is genetic diversity similar among life stages and sites? Studied species: Magnolia iltisiana an endemic tree. Study site and dates: Sierra de Manantlan Biosphere Reserve, Jalisco, Mexico. 2020. Methods: We evaluated genetic diversity, genetic structure, and FSGS across four life stages (seedlings, saplings, juveniles, and adults) by genotyping 211 individuals with seven nuclear microsatellite loci in two regeneration and one conserved site. Results: We found statistically significant FSGS in the two regeneration sites only for seedlings and saplings, while no evidence of FSGS was detected in the conserved site. No differences in genetic diversity estimates and structure were found among life stages. Conclusions: Our study does not suggest an effect of selective logging on genetic diversity on the contrasted conditions and an FSGS pattern only in the earlier stages of the regeneration sites in M. iltisiana.

Background: Lobelia villaregalis was described in 1987 from a single locality in Bosque La Primavera, Zapopan, Jalisco. Another locality was recorded in 2008 which suggests that knowledge about the distribution of the species is incomplete. Questions: What is the known and potential distribution of L. villaregalis in Bosque La Primavera? What is its conservation status and what are the main threats? Studied species: Lobelia villaregalis T.J. Ayers. Study site and dates: Zapopan, Jalisco, 2018-2020. Methods: Explorations were carried out in the natural protected area Bosque La Primavera to locate new populations of the species. In order to characterize the habitat and the threats faced by the species, data were recorded in the field and complemented using geographic information systems. Its conservation status was also determined. Potential distribution was obtained with Maxent. Results: A total of six sites with the presence of L. villaregalis are recorded, which are located in the management zones of greater protection; Restricted use and Recovery. However, the species is Endangered with an area of occupancy of 28 km². The sites are adjacent to crop fields, human settlements, forest fires, among others. The estimated potential area of distribution with climatic variables was 160.051 km², the sites with probabilities of one were validated in the field but the species was not found. Conclusions: L. villaregalis is at high risk, urgent actions are required in situ and ex situ for its conservation.

Background: For some bryophytes, asexual reproduction may be the primary means of population survival, which can be affected by rainfall and moss colony features. Questions and / or Hypotheses: We investigated i) how gemma output differed in two tropical epiphytic mosses with mainly asexual and sexual-asexual reproduction; ii) how is the pattern of gemmae production through an annual interval; and iii) whether gemma production in both species is correlated with rainfall and colony features (shoot density, number of gemmiferous shoots, and sexual structures) per shoot and area (cm2). Studied species / data description /Mathematical model: Calymperes afzelii Sw. and Syrrhopodon incompletus Schwägr. Study site and dates: The sampling was conducted every two months for a year at Agua Blanca State Park in Tabasco, Mexico. Methods: Squares were used to record the gemma production per shoot and cm2, the number of gemmiferous shoots, and shoots with sexual structures. Daily mean precipitation was obtained from a meteorological station. We analysed the effect of rainfall and colony features on gemmae production at the shoot and cm2 levels using generalized linear models. Results: C. afzelii produced gemmae more constantly than S. incompletus. Gemma production is higher during months of high rainfall. The rainfall and number of gemmiferous shoots are suitable predictors of gemma production. Conclusions: Our results exemplify how rainfall and gemmiferous shoots influence the production of asexual propagules in two mosses with different reproductive strategies in the same tropical environment. This information is essential to understand the population dynamics of tropical mosses.

Background: Pavonia (Malvaceae) is a morphologically diverse genus with more than 200 species in America of which 32 have been previously reported in Mexico. In a field trip to the Reserva Estatal de Dzilam de Bravo, in northern Yucatan, a population of a Malvaceae species was detected that could not be unequivocally matched with any species known previously in the country. Questions: What is the identity of the Malvaceae species collected? Is it a taxonomic national or regional novelty? Species of study: Malvaceae, Malvoideae, Pavonia. Study site and dates: Yucatan Peninsula, Mexico, 2021–2022. Methods: Botanical specimens were collected and determined taxonomically through the use of specialized keys, and consulting of botanical collections. The conservation status was assessed using the IUCN methodology. Results: The specimens collected at the study site do not represent an undescribed species but instead Pavonia paludicola Nicolson ex Fryxell, which is a new record for Mexico. The species is assessed as Least Concern (LC) along its full distributional range whereas the Yucatan population is assessed as Data Deficient (DD) at this time. Furthermore, we offer a key to the two species of Pavonia in the Mexican portion of the Yucatan Peninsula, the second being P. schiedeana Steud., whose conservation status is assessed as Least concerned (LC). Conclusion: With the report of Pavonia paludicola, thirty-three species of the genus are now recognized from Mexico, two of which occur in the Mexican portion of the Yucatan Peninsula.

Les comèdies hagiogràfiques de filiació barroca escrites a Mallorca durant el segle XVIII han rebut poca atenció crítica i sovint amb edicions que necessiten ser actualitzades a la llum dels nous avenços en la matèria. En aquest estudi s’analitza la Comèdia gloriosa del famós sant Caietano, escrita per Albert Borguny a partir de l’edició de Ramon Díaz i Villalonga (1997), tenint en consideració el seu aparat de variants, les divergències entre manuscrits i, sobretot, el vincle amb la comèdia castellana anterior: Vida y muerte de san Cayetano. Havent localitzat prèviament tots els exemplars de tots els testimonis de la font castellana, hem analitzat llurs loci critici a la llum del text en català i hem acarat les versions per solucionar lliçons fosques transmeses pels manuscrits que contenen l’obra dramàtica de Borguny. Aquestes operacions revelen trets plenament originals de l’escriptor mallorquí, a més d’un conjunt de noves dades que omplen diverses llacunes crítiques i que, en definitiva, permeten revisar i restaurar una peça singular del patrimoni teatral antic en llengua catalana.

La perspectiva comparada de l’estandardologia ha estat considerada inherent al seu desenvolupament. En aquest context, el projecte ESTANDAREV (PID2021-124673NA-IOO) fa una recerca sobre l’estandardització del basc, el català, el gallec i l’espanyol. Aquest article és una aplicació d’aquesta recerca, comparant la concepció de estàndard de les acadèmies oficials del català i de l’espanyol. El primer constatable és que hi ha una oposició diametral en l’explicitesa en la definició i l’ús d’aquest terme. En aquest treball, hem analitzat els desplegaments conceptuals i els usos en totes dues llengües. Pel que fa als criteris de comparació, hem confirmat la hipòtesi que el criteri més important són els marcs teòrics i metodològics en què es poden inscriure. Hem identificat més paral·lelismes que divergències entre tots quatre centres codificadors i la distinció entre centres inicials i posterior acaba no essent rellevant, ja que tots treballen actualment i tenen moltes interrelacions entre ells.

En consonància amb els fets fonètics precatalans que Joan Coromines va trobar en el territori del català nord-occidental pirinenc (i sobretot al Pallars), aquest mateix lingüista va referir-se a fets de fonètica pregascona a la veïna Vall d’Aran, per als quals fins i tot va suggerir una frontera territorial exacta. En aquest treball no només mostrem que aquesta frontera no existeix, sinó que ens interessem pels manteniments aparentment anòmals de -o àtona final (abundants en la toponímia) en alguns fitònims que Coromines mateix dona com a pretesos testimonis d’aquell fet lingüístic. No només sembla evident que algun cas citat pel gran lingüista català no té res a veure amb un manteniment excepcional d’aquella vocal, sinó que altres exemples poden ser comparats a formes amb -o àtona final que apareixen en múltiples zones del domini gascó en determinats contextos i per a certs referents, cosa que posa en dubte que els termes citats per Coromines puguin justificar la presència de varietats bascoides en una vall concreta.

L’anàlisi ecocrítica de les diferents edicions dels bestiaris de Josep Carner Museu zoològic (1963 i 1998) i Bestiari (1964 i 1998) serveix per conèixer el missatge que el text i les il·lustracions transmeten. La conscienciació de les últimes dècades per un planeta més sostenible fa pensar que les imatges de les edicions més recents ajudaran els joves lectors a prendre consciència de la relació que els humans han d’establir amb el medi ambient. Així, es podrà detectar si la poesia infantil actual transmet un concepte de natura respectuós amb l’ecosistema, i també la influència que els paratextos poden exercir sobre el text. L’eina emprada en l’estudi és la matriu NatCult, dissenyada pel grup de recerca Nature in Children’s Literature and Culture de la Western Norway University of Applied Sciences. Aquesta matriu té en compte l’antropocentrisme i el biocentrisme des dels quals es concep la literatura infantil, així com la celebració o problematització de la natura que transmet. El corpus seleccionat se cenyeix en els poemes sobre ases i mussols perquè són animals molt representats en bestiaris infantils catalans i la seva simbologia és fàcil d’identificar.

En aquest treball analitzem l’acusatiu preposicional del català tant des del punt de vista de l’evolució diacrònica del fenomen com des de la perspectiva de l’abast que presenta en el conjunt dels dialectes catalans avui dia. Primer, a partir d’un exhaustiu estudi de corpus de la llengua antiga hem constatat que el fenomen ja existia en la llengua medieval (amb pronoms personals, noms propis i SN), de manera que, en aquest sentit, pot considerar-se un fenomen genuí. Ara bé, les dades diacròniques indiquen també diàfanament que a partir del segle XVI, quan la influència de l’espanyol esdevé una realitat cada cop més severa, el percentatge d’ús de la preposició a davant de CD augmenta exponencialment. Si bé a inicis del segle XX la publicació de la normativa fabriana significà un abans i un després en l’aparició del fenomen en els textos escrits formals, el fet és que la comunitat catalanòfona no s’ha arribat a desprendre mai d’aquest recurs morfosintàctic, ans al contrari. Així ho confirmem a bastament a partir d’un estudi a gran escala sobre l’abast del fenomen en el conjunt dels dialectes catalans, basat en entrevistes individuals amb vora 400 parlants, que fan tasques tant de producció d’oracions com d’emissió de judicis de gramaticalitat.