Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

A frequent demand of the judicial system to Psychology is the evaluation of the credibility of the testimony in cases of Child Sexual Abuse. The objective of this work is to review current publications in national journals that allows us to analyze the methodology used in Cuba in this expert activity, seeking to establish points of contact with foreign literature. The bibliographic review is used as a method of obtaining information, using as selection criteria the approach to child sexual abuse and the evaluation of the credibility of the testimony. It was detected little development of forensic psychology in Cuba and we examined some causes of this phenomenon. As a result it is proposed an action protocol, identified in the holistic model for the evaluation of witness evidence, which is considered capable of adaptation to the national context. It is concluded that there are encounters between the national practice and the international reference, as well as a huge need for disciplinary legitimation and scientific production on the subject.

The direct and absolute relationship that has been established in the Andes between agrohydraulic development, social complexity and centralized power is critically discussed, based on the collection of archaeological and ethnographic data related to the agricultural and hydraulic conditioning that is preserved in Pampa Iluga (Tarapacá, Chile), particularly concerning the archaeological site Iluga Túmulos. The analysis carried out brings to the present a historical memory that challenges the hegemonic vision that has underestimated the role of corporate work and decentralized community organizations, which in this article are promoted as agents of change that led to the construction of a large-scale and long duration agricultural project in the low and hyper-arid lands of Atacama Desert. Likewise, these memories allow to reveal the ontological dimension of indigenous agriculture in Tarapaca, granting agency to other non-human entities with whom humans work in a coordinated and interwoven way in the construction and reproduction of this landscape. The foregoing configures an intricate temporal and socio-natural assemblage, where it is unsuccessful to separate nature from culture.

Abans de l'arribada del vapor, restriccions de caràcter tecnològic limitaven la capacitat de captura i comercialització del peix. A més, un marc institucional particular també obstaculitzava el funcionament del sector pesquer espanyol. Els costos de fabricació elevats atribuïts al monopoli de la sal, les restriccions a l'oferta de mà d'obra generades per la Matrícula de Mar i una legislació contradictòria van contribuir a reduir la participació i la inversió. La indústria pesquera només es va veure lliure de limitacions institucionals a finals del segle XIX, després d'un llarg procés de desmantellament de la normativa marítima i pesquera de l'Antic Règim.

L’Institut Nacional d’Indústria (INI) es va fundar com un instrument per al control estatal de l’economia, en un context d’autarquia propi dels primers anys del règim de Franco. La seva filosofia i les seves actuacions van ser similars a les d’altres polítiques econòmiques de l’època, tant d’Europa com dels Estats Units. Entre les empreses dependents d’aquest holding es va crear l’Empresa Nacional d’Òptica (ENOSA), l’any 1950, amb la participació d’institucions militars i científiques. L’empresa tenia com a objectiu fabricar lents i instruments de precisió per a l’exèrcit usant tecnologia nacional. Tanmateix, no va aconseguir reduir la seva dependència de les importacions, sobretot d’Alemanya. Després de moltes dificultats, va ser reestructurada el 1961 i la seva producció es va diversificar cap a l’elaboració de materials didàctics. Aquest article aborda la història d’ENOSA com un estudi de cas sobre el fracàs del model d’industrialització autàrquica i la reconversió que les empreses de l’INI van haver d’afrontar en el context de les noves condicions socioeconòmiques del “desarrollismo”. Com a conclusió, podem avançar que es va tractar d’un experiment fracassat de crear una empresa tecnològica nacional, la qual, no obstant, va arribar a assolir una interesant projecció en el camp de la innovació educativa.

La configuració d’una estructura productiva moderna requereix un subministrament d’e-ner gia suficient a costos competitius. Des del darrer terç del segle xix, la producció de carbó i les millors condicions naturals per generar energia hidroelèctrica a baix cost expliquen, al-menys parcialment, les diferències a favor de Nova Zelanda. Tanmateix, els arranjaments ins-titucionals són un altre factor rellevant de diferenciació. L’argument que planteja aquest arti-cle es basa en el concepte d’endogeneïtat dels recursos naturals i s’aplica per demostrar el pa-per dels diferents estats en els sistemes elèctrics. La intervenció estatal va procurar millorar les condicions de benestar a l’Uruguai sense parar prou atenció als aspectes productius; en canvi, a Nova Zelanda el desenvolupament de la producció va ser el focus de l’acció pública. Com a resultat, es va consolidar una xarxa elèctrica més extensa i densa a Nova Zelanda que, poten-cialment, hauria creat millors condicions de diversificació i producció rural.

Aquest treball estudia el crèdit atorgat al sector industrial pel Banc de la República Oriental de l'Uruguai (BROU), el principal banc estatal, durant els anys en què des del govern es va adoptar una estratègia d’industrialització i es va promoure el sector amb diversos instruments de política econòmica. Més específicament, s’indaga en els crèdits especialitzats cap als sectors productius, i en especial envers la indústria, en el benentès que aquests crèdits van marcar un diferencial respecte al crèdit comú bancari i que, per tant, van contribuir al foment del sector. Per aconseguir-ho, s’ha treballat amb fonts primàries del BROU, s’ha recopilat informació sobre la importància relativa que aquesta institució va donar a cadascuna de les seves funcions i s’ha caracteritzat el Crèdit Industrial. El treball mostra que en aquells anys el BROU va accentuar, efectivament, el seu rol de banc de foment i va aprofundir el seu suport a la indústria en detriment d'algunes de les seves altres funcions.

Es presenta una activitat acadèmica en una assignatura del Grau d’Educació Social que consisteix en l’anàlisi dels informes socioeducatius (ISE) duta a terme durant el curs 2020-2021. L’objectiu principal és fomentar competències professionals de l’Educació Social en la línia marcada pel pla d’estudis actual d’oferir una formació acadèmica competencial i orientada a l'exercici professional. Aquesta activitat serveix per donar resposta a la manca d’experiències professionalitzadores relacionades amb l’exercici d’escriure i analitzar informes socioeducatius. El document s’inicia amb una revisió teòrica i conceptual actualitzada sobre el concepte i la importància de l’informe socioeducatiu i les seves implicacions a nivell professional, per després exposar la planificació de l’experiència (context, persones destinatàries, la descripció de la pròpia experiència docent en termes d’objectius, fases de desenvolupament, recursos docents i avaluació). A partir de diverses reflexions recollides de l’activitat per part de l’alumnat, aquesta es valora positivament ja que ha permès tenir una visió professional dels ISE, a partir de l’anàlisi d’aspectes lingüístics i de redacció, d’estructura i d’organització, així com també d’ètics relacionats amb el tractament de les dades personals, i de reflexió crítica teòrica sobre les implicacions del treball amb informes socials.

L’objectiu d’aquest article és presentar una experiència d’ús didàctic del vídeo a l’aula. En el curs de Desenvolupament Econòmic de l’Uruguai, de la Llicenciatura en Economia (FCEA-UdelaR), es va realitzar sis tallers que posen en pràctica diferents eines didàctiques i, una d’elles, consisteix a treballar amb la previsualització d’una pel·lícula. Un dels articles de referència del curs és “El país de los vivos” de Martín Rama, de 1991, que planteja certes característiques de la societat uruguaiana com ara hàbits i costums (risc moral), les quals s’il·lustren, a classe, a través d’un dels films capdavanters del cinema nacional: “El baño del Papa”. El taller ha canviat en la seva proposta en el transcurs dels anys, alternant redaccions d’informes, amb discussions a classe, treballs en grup i la realització de peces audiovisuals. Els principals aprenentatges de l’experiència han estat tres. En primer lloc, la utilització de films a la classe, proveeix de condicions més favorables per a moure des de situacions concretes a la construcció de conceptes en allò abstracte. En segon lloc, els mitjans audiovisuals es constitueixen, de fet, en un suport rellevant perquè els estudiants es converteixin en protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge. En tercer lloc, i de manera que transcendeix la formació curricular, es tracta d’una activitat que permet aprofitar l’eina per a endinsar als estudiants en el coneixement del patrimoni cultural nacional.

L’educació superior en temps de pandèmia de COVID 19 va provocar un canvi dràstic en el procés educatiu reemplaçant la modalitat presencial per un entorn totalment virtual (eLearning) amb sessions sincròniques i asincròniques on la telemàtica va donar lloc a un entorn de connexió virtual entre els actors educatius. Des d’aquesta perspectiva és important identificar l’acceptació i ús del LMS MOODLE en el procés d’ensenyament–aprenentatge contrastant les diferents hipòtesis plantejades en funció del model d’acceptació de tecnologies (TAM) en els docents i en els estudiants. La metodologia aplicada ha estat quantitativa amb un disseny d’investigació experimental de camp quasiexperimental descriptiu correlacional-causal, de recollida de dades transversal. L’anàlisi de dades es va realitzar per mitjà d’estadística descriptiva i inferencial. Els resultats tant en professors com en estudiants són significatius superant la mitjana en l’autoavaluació en funció a l’acceptació i ús de MOODLE en el procés d’ensenyament-aprenentatge mitjançant el TAM de manera unidimensional. En analitzar i contrastar les diferents hipòtesis plantejades es pot esmentar que els resultats són concloents en determinar que la variable externa competència tecnològica es correlaciona amb la utilitat, facilitat i el gaudi d’ús percebut per part del professorat les quals influeixen positiva i significativament en l’actitud i intenció d’ús de MOODLE. S’obtenen resultats similars en els estudiants amb la diferència que la variable competència tecnològica no es correlaciona amb la dimensió de gaudi percebut, que no influeix en l’actitud i intenció d’ús percebut de MOODLE. Per últim, en la variable gènere no existeixen diferències significatives en les dimensions utilitat, facilitat i el gaudi d’ús percebut la qual cosa no influeix en l’adopció i ús de la tecnologia ni en professors ni en estudiants.