Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

La biologia evolutiva suggereix explicacions dels orígens naturals i remots de la cooperació, com també de la revolució cognitiva associada al sorgiment de l’espècie humana i de l’organització social que la caracteritza. Per entendre els fonaments d’aquesta organització social humana ens cal buscar els avantatges adaptatius que potser han suposat, en la història de la vida, les estructures socials i entendre quines qualitats semblen seguir vectors biològics genuïns. Sense dubte, les aptituds cognitives humanes ens han permès anar encara més enllà i l’increment de la complexitat de les estructures socials ha seguit també un procés independent, basat en el que més tard se’n dirà economia i estructures de poder i que inicialment es basa en un tret distintivament humà, la cultura cumulativa. Avui és matèria de debat si els comportaments que van des dels primers assentaments de caçadors-recol·lectors fins a les grans estructures urbanes  actuals tenen un veritable arrelament biològic. Partint de les bases evolutives de la cooperació, en aquest monogràfic ens endinsem en les estructures socials humanes, des de les més simples fins a la complexitat de les societats modernes.

Suzanne Davit (París, 1897–Barcelona, 1973) és poc coneguda i estudiada, tot i la rellevància del seu llegat en la il·lustració botànica catalana de començament i de mitjan segle xx. Grans botànics com Pius Font i Quer van valorar molt la seva manera única de copsar la natura. Dona, artista, apassionada de la natura i científicament molt curiosa, va representar les plantes d’una manera diferent de l’habitual de l’època. Les seves innovacions s’interpreten com un discurs artístic alternatiu al patriarcal dominant i com una manifestació de l’empremta femenina. L’accés a documents inèdits –la correspondència de Davit amb una amiga– ens ha permès reconstruir algunes claus del seu treball, en el qual conflueixen l’exaltació estètica de les flors i la perspectiva de gènere.

Perceben la bellesa de les flors l’abella o el colibrí que s’hi acosten per a recol·lectar-ne el nèctar? És a dir, poden els animals no humans apreciar-la? Existeix una veritat universal sobre la bellesa? O només és un atribut útil, un indicador d’un tret valuós? Com succeeix amb tants altres fenòmens naturals, no hi ha una resposta simple a aquestes preguntes. En l’article següent analitzem diferents aspectes sobre la selecció natural i la seua relació, o no, amb els criteris estètics i amb l’anomenat principi del hàndicap.

Des del començament, la fotografia va tenir un important protagonisme com a eina documental. Va ser utilitzada com a instrument en la comunicació i difusió de projectes de recerca i conservació de la biodiversitat a diferents parts del planeta. En l’actualitat, el desenvolupament tecnològic extraordinari de la fotografia i la seua gran popularitat han permès utilitzar-los per a obtenir dades per a projectes científics de diferent mena, i per a facilitar un intercanvi molt més fluid d’informació entre la comunitat científica i el públic –per exemple, en programes de ciència ciutadana. Així, actualment es planteja un canvi de paradigma per a la fotografia, que deixa enrere el seu sentit purament artístic per a desvetllar el seu potencial informatiu i generador de coneixement en el camp de la conservació.

La fotografia naix a principis del segle xix com una eina amb la qual retratar el món que ens envolta. Amb la seua aparició, la comunitat científica va trobar una aliada per traspassar les fronteres del coneixement. Des de llavors, el binomi fotografia i ciència ha evolucionat notablement. La fotografia s’ha posicionat no només com una via eficaç en la presa de dades, sinó també com una eina amb la qual compartir informació científica, tant dins com fora del món acadèmic. A més, el desenvolupament tecnològic de les darreres dècades promou una interacció gairebé continuada de la ciutadania –incloent-hi la comunitat investigadora– amb la fotografia. Aquest fet ha obert encara més les opcions a través de les quals la fotografia es pot integrar en el desenvolupament de la carrera científica.

More than two decades ago the Public Engagement with Science and Technology (PEST) paradigm gained influence in the field of science communication, marked by the publication of the third report of the House of Lords Select Committee on Science and Technology in the year 2000. The approach advocated in the report went beyond the traditional Public Understanding of Science (PUS) paradigm that had focused on sharing scientific knowledge with broader publics via top-down dissemination. It assigned citizens a more active and powerful role vis a vis science, emphasized the need for participatory discourses aiming at a shared understanding with non-scientific publics, and acknowledged both citizens’ democratic rights regarding science-related decisions and their potential constructive contributions in the creation of socially relevant knowledge.

En un món on sembla que el millor seria passar-hi desapercebut, molts organismes exhibeixen impúdicament la seua bellesa. Podria fins i tot dir-se que estem envoltats de bellesa. Una bellesa diversa i aclaparadora que inspira artistes i enginyers, i que els científics han tractat d’estudiar i comprendre, i encara continuen fent-ho.

The physicist and science communicator Jorge Wagensberg used to say that the creativity of the human mind requires three things: to have a good idea, to know that the idea is good, and to convince others of it. But to have a good idea, we first need to look curiously at the world around us and ask the right questions. These questions may need to change as knowledge grows and events unfold. Years ago, when we talked about the climate emergency, the main question was what we needed to do to prevent climate change from crossing critical thresholds. The problem is that we did not take this question very seriously, or perhaps we did not like the answer enough, and so the main question we are facing now is how to ensure that the impact of climate change on our societies is minimised, and how to adapt to this new scenario which, if nothing changes, will only get worse in the coming years. What is both comical and worrying is that just as the consequences of climate change are becoming impossible to deny or ignore, the number and aggressiveness of climate deniers and delayers on the Internet is growing in parallel. In this scenario, it is more important than ever to reflect on the models of science communication that we are currently implementing, as Professor Hans Peter Peters does in the article that opens this new volume of Metode Science Studies Journal. This volume contains four monographs that address necessary questions and issues, such as the opportunities, challenges and threats facing drylands today, the origins of human societies, the One Health framework and how it can help us, and whether there is anything natural about the concept of beauty. Four monographs born of curiosity about the world around us, our own species, and the questions we ask ourselves in the face of new challenges that make us think and reflect. In short, they are the genesis of new ideas, always based on science.

The search for certainty in a world that is often so binary – where choosing between two options seems to be the better (and simpler) alternative – gives meaning to the expression «a picture is worth a thousand words». But if we are running away from simplicity, why choose between the two?

The clinical and imaging evaluation of patients with spontaneous subarachnoid hemorrhage is a fundamental step in the management and prognostic assessment of these patients. This research aimed to determine the behavior of the initial neurological status and the magnitude (imaging) of bleeding in patients with spontaneous subarachnoid hemorrhage. An observational, descriptive-correlational and retrospective study was carried out, which included 96 patients with spontaneous subarachnoid hemorrhage between 2016 and 2021. The frequencies of the categories of the Hunt and Hess (clinical) and Fisher (imaging) scales were determined; the relationship between these scales and other variables was analyzed using bivariate analysis (Odds Ratio and its confidence interval). Among the results it is found that 54% of the patients were placed in the "grade II" category of the Hunt and Hess scale; only three patients (3%) presented grade V. There was a significant association between the condition of old age and the grouping of grades III-V of said scale (OR 2.6[1.1;6]). 77% of the cases were located in grades III and IV of the Fisher scale, with a predominance of the latter (46%); more than half of the patients 60 years of age or older were classified as grade IV (55%), unlike what was observed in those younger than that age (37%). It is concluded that the series was characterized by the predominance of favorable clinical status on admission, despite high degrees of bleeding according to the Fisher imaging scale. In older adults in particular, greater clinical deterioration was observed upon admission, and greater magnitude of bleeding.