Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

La finalidad de la gestión financiera es consolidarse como una herramienta para las empresas, de tal forma que le entregue información adecuada para la toma de decisiones, el presente informe contempla el desarrollo de los fundamentos teóricos, conceptuales y referenciales sobre la gestión financiera y su impacto en la toma de decisiones empresariales, por medio de una revisión de la literatura y análisis previos. Este primer proceso de revisión se ha elaborado con la intención de establecer un marco teórico sólido el cual permita definir a las variables analizadas, para luego desarrollar la recolección de los datos e información que permita el desarrollo de un análisis estadístico futuro. Durante este proceso de investigación se realizó un estudio sobre las principales características de la gestión financiera, medianas empresas y toma decisiones, la información recopilada permite seguir con el proceso investigativo, de esta manera se determinó que un modelo de gestión financiera es de vital importancia para la toma de decisiones.

El propósito del artículo fue analizar los procesos logísticos de la cadena de suministro de una empresa dedicada a la fabricación y distribución de pinturas en Guayaquil. El objetivo era encontrar oportunidades para mejorar los procesos, reducir costos, optimizar recursos, mejorar el servicio al cliente y aumentar la rentabilidad. En la primera fase del proyecto se llevó a cabo un análisis del entorno en el que opera la organización y se identificaron fallas que no agregan valor a los procesos actuales. En la segunda fase, se propusieron mejoras en los procesos de comercialización, despacho y distribución, y se evaluó la rentabilidad de implementarlas a través del análisis de indicadores de desempeño. 

El pasturatge amb bestiar modifica els ecosistemes àrids i fins i tot arriba a degradar-los, cosa que atempta contra la sostenibilitat de la mateixa activitat ramadera. Resulta clau conèixer els efectes del pasturatge sobre la vegetació i el sòl per a poder dissenyar estratègies que eviten la desertificació, potser el problema més greu que encaren els ecosistemes àrids. En aquest article, avaluem els canvis en els trets funcionals de la comunitat vegetal i la crosta biològica del sòl induïts per la intensificació del pasturatge en ecosistemes patagònics. Aquesta descripció, juntament amb els canvis en la diversitat, composició i funcionament ecosistèmic, ajuda a comprendre els mecanismes pels quals la intensificació del pasturatge oví podria degradar els ecosistemes àrids.

Les zones àrides de Llatinoamèrica sostenen l’economia dels seus països. No obstant això, la governança i els models econòmics enfocats al curt termini i l’exportació han resultat en injustícia ambiental, desenvolupament no sostenible i promoció de la desertificació. Fer front als desafiaments de desenvolupament en ecosistemes on l’aigua és limitant requereix un enteniment profund de les complexes interaccions socioambientals. En aquest article examinem dues de les activitats econòmiques més importants en zones àrides de Llatinoamèrica: agricultura i mineria, amb casos representatius a l’Argentina, Bolívia, Xile i Mèxic, on s’aprecia la complexitat de les interaccions socioambientals, i on a més el canvi climàtic impacta en la disponibilitat del recurs hídric i resulta en lluites de poder. Exposem també que l’enfocament dels serveis ecosistèmics i la investigació transdisciplinària poden produir models de desenvolupament que beneficien i protegisquen les comunitats ancestrals i els ecosistemes que fan únics aquests territoris.

La famosa sèrie de ciència-ficció Fundació, escrita per Isaac Asimov, explora la idea que el futur de les societats no solament és predictible, sinó que fins i tot es pot dissenyar. En el món de ficció d’Asimov, es presenta una ciència multidisciplinària anomenada psicohistòria que combina les matemàtiques, la psicologia i la història per a predir esdeveniments futurs. Nicolas Rashevsky, el pare de la biologia matemàtica, va donar credibilitat a l’existència de principis universals que sustenten l’evolució cultural humana per mitjà de models matemàtics. La seua visió encara no s’ha realitzat plenament, ja que la nostra capacitat per a predir i fins i tot per a dissenyar l’enginyeria necessària és molt fragmentària. Dos obstacles importants són la confusió respecte al paper dels models matemàtics i les limitacions dels conjunts de dades actuals. Els avanços recents en la investigació sobre sistemes complexos, simulacions computacionals i bases de dades a gran escala estan aplanant el camí per al desenvolupament d’una vertadera teoria matemàtica de la història humana.

Les normes regeixen molts aspectes del comportament humà i faciliten la coordinació en les activitats cooperatives. Pel que fa a l’origen de la normativitat, la hipòtesi més acceptada sosté que ha estat modelada per processos de selecció cultural entre grups humans que posseïen diferents normes sobre com organitzar la vida social. Falta, en la nostra opinió, una explicació evolutiva que permeta rastrejar els orígens d’aquesta normativitat incipient que posseïen els primers humans. En aquest article suggerim que la dimensió normativa va aparèixer prompte, en els nostres avantpassats hominins, com una conseqüència del desenvolupament de capacitats elementals per a l’ensenyament, entès aquest no sols com l’habilitat per a mostrar com es fa alguna cosa, sinó també com l’habilitat d’assenyalar què es pot o no fer.

La desertificació és un concepte controvertit del qual encara es discuteix la naturalesa, extensió, causes i possibles solucions. En aquest article es revisen els arguments esgrimits per situar la desertificació com un gran repte ambiental global i es descriu la resposta institucional dins del sistema de les Nacions Unides, especialment la que representa la Convenció de Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (CNULD). Els elements més significatius del debat sobre la desertificació són analitzats atenent les seues dimensions científiques i polítiques. Es conclou en la necessitat d’establir un marc integrat d’avaluació i resposta davant la desertificació validat per una interfície entre ciència i política.

Les comunitats humanes s’han assentat de forma més o menys permanent en entorns geogràfics i climàtics molt diversos. Bona part de les evidències arqueològiques que ens han deixat els humans mostren les estratègies adoptades en aspectes de mobilitat, estructuració de xarxes d’intercanvis i en les evidències de pertinença a un entorn que ràpidament es converteix en espai que gestionen i s’apropien. En aquest article es fa una valoració global entorn de la realitat arqueològica i el potencial analític d’aquest registre, a partir de casos de prehistòria recent i en relació amb les evidències de mobilitat i nomadisme des d’una perspectiva global i a partir d’exemples del Pròxim Orient.

Els projectes urbanístics han dominat els últims sis mil anys d’història de la nostra espècie, i han aparegut de manera independent en tots els continents habitats. La majoria de la població ja viu en ciutats, i aquesta tendència sembla anar en augment. Un enfocament evolutiu implica explicar primer quins van ser els factors que van fer possibles els experiments urbans al final de l’Holocè i, a continuació, quines pressions selectives van provocar que les fórmules urbanes d’organització social tingueren més èxit que altres alternatives. Una sèrie de factors (alguns ambientals i altres derivats de les característiques de l’animal humà) expliquen el sorgiment de l’urbanisme. Entre les raons de l’avantatge comparatiu de les ciutats, s’argumenta que la formació de l’estat i la urbanització han tendit a formar relacions sinèrgiques en què cada element ha facilitat l’èxit de la resta.

Parlar de la vida és parlar de cooperació. El seu origen evolutiu, els seus diferents nivells d’organització o la seua actual complexitat són conseqüència de la cooperació entre entitats biològiques diferents. També ho són les societats animals, entre les quals s’inclou la societat més complexa de totes, la humana. El nostre llenguatge, la nostra extraordinària cultura, les nostres ciutats i vastes xarxes socials, són fruit de la cooperació. Com és possible que, en un món dominat per la competència pels recursos, per l’evolució darwiniana, la cooperació haja arribat a representar un paper tan rellevant? L’evolució social, l’estudi de les bases biològiques de la cooperació, ens permet respondre a aquesta pregunta. En un recorregut que comença amb la primera cèl·lula i acaba amb l’explosió de la vida social en els animals, l’evolució social ens explica com i per què la cooperació ha guiat la història de la vida en aquest planeta.