Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

La qüestió de com alimentar-nos sempre ha estat fonamental per a la vida humana. La nostra evolució ha desenvolupat una sèrie d’innovacions tècniques, com el control del foc, l’agricultura i el ferrocarril, que han transformat no sols com mengem, sinó també com vivim. Els nostres avantpassats van comprendre el valor del menjar, però la vida urbana moderna oculta els vertaders costos dels nostres hàbits alimentaris. En externalitzar el cost de l’agricultura industrial, hem danyat els ecosistemes planetaris i amenaçat el futur del nostre planeta. No obstant això, si atorguem als aliments el reconeixement i valor que mereixen, podrem reequilibrar les nostres vides amb la naturalesa i crear societats més resilients i equitatives per al futur.

Doctor en Biologia per la Universitat d’Alacant, és catedràtic d’Ecologia en la Universitat Rey Juan Carlos (en excedència) i investigador distingit en la Universitat d’Alacant (Espanya), on dirigeix el Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global. És especialista en l’ecologia de les zones àrides, la desertificació i els impactes del canvi climàtic en aquests ecosistemes.

El creixent increment de resistències als antimicrobians (RAM) tant en éssers humans com en el bestiar s’atribueix en gran manera a l’ús excessiu o incorrecte d’aquests tractaments. L’alarmant aparició d’aquestes resistències en la medicina humana i veterinària ha impulsat el desenvolupament de diversos estudis de monitoratge dels nivells de contaminació RAM en el medi ambient. En aquest document es descriu l’aparició de gens de resistència als antibiòtics d’últim recurs en medicina humana, en una àmplia diversitat d’animals salvatges. Se suggereix que la fauna salvatge pot ser un bon sentinella de la contaminació ambiental per RAM, especialment en àrees molt poblades. D’altra banda, els animals salvatges també poden contribuir a la propagació de bacteris i gens RAM en el medi ambient i representar un risc zoonòtic per a les persones que hi estiguen en contacte estret.

Aconseguir que els missatges sobre salut pública siguen més correctes pot millorar l’acceptació de les vacunes per part de la població amb l’objectiu d’evitar la propagació de malalties infeccioses. Malgrat aquest potencial, el marc d’una sola salut, que enfoca la salut de manera interdependent, no ha tingut en compte fins ara el paper de la comunicació científica per a la promoció de la salut pública. En aquest article, oferim recomanacions basades en dades empíriques per als professionals i investigadors de la salut encarregats de crear missatges per a promoure la vacunació. La comunicació científica, un camp interdisciplinari, suggereix que els missatges sobre la vacunació poden modificar les creences, actituds i comportaments de l’audiència si parteixen d’una comprensió profunda d’aquesta i es dirigeixen i adapten per a apel·lar a les seues expectatives sobre les conseqüències d’un comportament i de la seua pròpia autosuficiència conductual. Discutim les implicacions i reptes que això planteja per a la comunicació sobre les vacunes.

Hi ha una àmplia evidència que el contacte amb la naturalesa produeix beneficis mesurables en la salut psicològica i fisiològica de les persones. També abunden els estudis que demostren que ecosistemes ben conservats i amb alts nivells de biodiversitat compleixen més funcions, entre les quals la de reduir els riscos per a la salut humana derivats d’infeccions d’origen animal (zoonosi, com la COVID-19) o del canvi climàtic. Les Nacions Unides van encunyar el concepte d’una sola salut precisament per afavorir l’estudi multidisciplinari de la salut humana en el context global de la salut d’animals, plantes i ecosistemes, i poder així avançar cap a una medicina més preventiva i eficaç.

Des d’un enfocament evolutiu de la bellesa, en aquest text analitzem l’expressió i la percepció de labellesa sexual en el regne animal. Els cervells dels animals perceben la bellesa i detecten les característiquesde l’entorn que resulten més rellevants per a la seua supervivència. Al llarg de l’evolució,els animals amb reproducció sexual han explotat aquest procés de detecció per a maximitzar el seuatractiu per a l’altre sexe. Habitualment, això ha comportat l’aparició de comportaments i trets defesteig extrems. Aquests són trets de bellesa sexual. Combinant principis neurocientífics i neuroestèticsmoderns amb altres provinents de la biologia evolutiva, tractem d’entendre les bases biològiquesi l’evolució de la bellesa en tots els animals, inclosos nosaltres mateixos.

Amb més de sis milions de morts associades fins a l’actualitat, la pandèmia de COVID-19 és una de les pitjors malalties d’origen animal. Altres malalties zoonòtiques han causat brots importants durant les últimes dècades com la SARS (en 2002-2004, sobretot a la Xina), la MERS (en 2012, principalment a l’Orient Mitjà), l’ebola (de 2013 a 2016, a l’Àfrica occidental) i la febre de la vall del Rift (de 2016 al present, a l’Àfrica). A més, i especialment als països de renda baixa, algunes malalties zoonòtiques, com la tuberculosi i la ràbia, són endèmiques i causen milers de morts. El 60 % de les malalties infeccioses conegudes i el 75 % de les malalties infeccioses emergents tenen un origen animal i són responsables de problemes de salut pública i pèrdues econòmiques.

Una sola salut és un marc d’interpretació centrat en les interaccions éssers entre humans, animals i ecosistemes, tant en termes de serveis com de pràctiques sanitàries. Les decisions humanes estan en el centre dels reptes que planteja aquest marc, de manera que comprendre com es perceben aquestes connexions i com s’afronten és fonamental. Els estudis en aquest camp s’han basat principalment en les ciències naturals i de la salut, i serà necessari un esforç addicional per a aprofitar també el potencial que té incorporar la investigació social a aquest enfocament. En aquest article suggerim diverses àrees d’estudi que podrien facilitar l’avanç en aquest sentit.

Les relacions entre l’estètica natural i l’estètica artística no han estat sempre fàcils. Com tampoc les correlacions entre art i natura han estat independents del filtre contextualitzador de la història cultural humana i dels corresponents desenvolupaments científics. L’aproximació al tema exigeix l’estudi d’una transició entre els drets de l’àmbit natural i la seva imparable conversió diacrònica en natura-producte. La reflexió al voltant d’una sèrie de dicotomies resultarà, doncs, fonamental en aquest cas: objecte estètic i objecte natural; representació i expressió; la natura com realitat disponible i la natura com realitat donada; l’àmbit natural i l’àmbit artificial. Des d’aquestes frontisses conceptuals i funcionals potser es puguin entendre millor els diferents moments històrics que han articulat els diàlegs entre art i natura.

Encara que, d’una manera o altra, la perspectiva d’una sola salut (One Health) conviu amb nosaltres almenys des de l’era d’Hipòcrates, el terme va ser encunyat per William Karesh en un article del diari The Washington Post en 2003. Des de llavors, s’ha discutit, aplicat i expandit el concepte de moltes maneres. No obstant això, poques coses han fet més per la rellevància global d’aquest concepte que la pandèmia de COVID-19 (el tercer coronavirus a què ens veiem exposats en els anys que han passat d’aquest de mil·lenni, després de les epidèmies de SARS i MERS). Com evidencia el terme, una sola salut és essencialment «un enfocament interseccional i interdisciplinari que se centra en el punt d’unió entre la salut dels humans, els animals i els ecosistemes» (Soares, 2020, p. 652). Encara que algunes persones expertes en una sola salut han debatut sobre aspectes de la definició, aquest no és un aspecte de particular interès per a aquest monogràfic.