Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Aquest article reflexiona sobre el patró discursiu de l'alorepetició amb funció de desacord. L'interès per aquest tipus de repeticions no és nou (Bazzanella, 1993; Dumitrescu, 1990; Tannen, 1989), però hi ha pocs treballs que hagen abordat el seu estudi de manera singularitzada. En aquest sentit, aquest treball parteix d'un corpus de converses col·loquials entre familiars i amics amb l'objectiu de trobar trets lingüístics que ajuden a identificar aquest tipus de patrons discursius. A més, també es caracteritza la naturalesa dels desacords codificats mitjançant les al·lorrepeticions. Els resultats mostren que la presència de seqüències de justificació, de pronoms interrogatius/exclamatius i partícules discursives especialitzades a codificar sorpresa o marcar èmfasi són molt freqüents en aquest tipus d'enunciats per assegurar una interpretació correcta. Així mateix, els desacords iniciats a partir d'al·lorrepeticions dissentives poden adscriure's al pla epistèmic (de forma preferent), si bé és cert que també s'han observat exemples on el desacord afecta la manera com es codifica el missatge o el desacord amb l'acció enunciativa que s'ha dut a terme al torn anterior.Enviar comentariosPaneles laterales

L'objectiu del present treball és doble, el primer consisteix a analitzar el tractament que rep el lèxic als manuals d'ELE orientats a sinoparlants; el segon, a estudiar el paper atorgat a la sinonímia com a recurs per a lensenyament del lèxic en aquests mateixos manuals. Per dur a terme aquesta anàlisi, hem seleccionat quatre manuals del nivell bàsic (A1-A2), entre els quals dos són específicament orientats als sinoparlants, un s'adreça a tots aprenents estrangers, i un altre està destinat exclusivament a l'aprenentatge del lèxic. L'anàlisi dels manuals abans esmentats ens ha permès arribar a dues conclusions rellevants. En primer lloc, el component lèxic no rep un tractament apropiat en cap dels manuals objecte del nostre estudi, ja que tots tenen problemes a resoldre, com ara la monotonia a l'hora de presentar i definir el lèxic, l'escassetat d'activitats comunicatives orientades treballar el lèxic, la penúria d'estratègies i recursos per a l'autoaprenentatge, etc. En segon lloc, amb prou feines utilitzen la sinonímia com a recurs didàctic per a l'ensenyament del lèxic.

Aquest article examina la representació literària de l'abús traumàtic de l'heroïna (anti) de William Faulkner, Temple Drake (Santuari, 1931). En primer lloc, la meva lectura aborda la violació traumàtica que pateix el personatge a través de la seva dimensió material, en contraposició a la seva consideració clàssica com a metàfora multivalent (Patterson, 2002). Així, a través de postulats dels estudis del trauma (Caruth 1995; Davis i Meretoja, 2020; Herman, 2014), analitzo la repercussió de l'agressió sexual a la psique del personatge, a través d'una lectura dels seus records posttraumàtics. En segon lloc, considero la manera com el text aborda la representació d'un esdeveniment carregat d'impassos referencials. En concret, en escollir l'escena de la violació de Temple, revelada no en el moment de la seva ocurrència, sinó en les darreres escenes de la novel·la, estableixo un paral·lelisme entre la codificació estètica que l'autor duu a terme de l'esdeveniment traumàtic, i el processament psicològic de la víctima. En concret, sostinc que l'omissió narrativa de l'abús sexual reprodueix el procés de dissociació de la protagonista, és a dir, la manera com aquesta s'absenta mentalment de l'escena de l'atac. A més, sostinc que l'autor contraresta la supressió textual de la violació mitjançant índexs metonímics incrustats al teixit textual que fan referència a l'agressió. Per acabar, concloc que, a través de la seva novel·la, Faulkner ofereix un estudi formidable sobre les exigències i tensions narratives que comporta la representació d'esdeveniments psicològicament disruptius.

Diversos autors han estudiat el funcionament de la metàfora i la metonímia en els anuncis multimodals (vegeu Forceville, 2009; Uriós-Aparisi, 2009; o Pérez-Sobrino, 2017, entre d'altres). Aquest estudi investiga la complexitat conceptual per ampliar el conjunt de categories analítiques a utilitzar en l'anàlisi multimodal fent ús d'alguns dels darrers desenvolupaments sobre complexos conceptuals, o combinacions de principis de models cognitius (per exemple, marcs, metàfores, metonímies) ( veure Ruiz de Mendoza, 2017, 2021) a un context multimodal. Els treballs sobre complexitat conceptual a Lingüística Cognitiva han pres dues direccions principals. Una és la proporcionada per la Teoria del Blending, que se centra a adonar de l'aparició d'una nova estructura no present als constructes conceptuals contribuents després de la integració seleccionada. Una altra direcció estudia els patrons d'interacció conceptual amb vista a trobar regularitats que es puguin formular com a generalitzacions d'alt nivell. Adoptarem aquesta segona adreça. L'objectiu principal de l'estudi és posar a prova aquestes categories analítiques i els principis d'organització del coneixement en termes del seu impacte comunicatiu dins d'un entorn multimodal. Un objectiu secundari és continuar desenvolupant l'aparell teòric subjacent a aquest treball inicial. En analitzar un corpus de 62 anuncis multimodals, comprovem que (i) la naturalesa d'un marc en determina la funció, és a dir, els marcs matrius són marcs receptors, que "situen" l'estructura conceptual, mentre que els marcs donants exerceixen una funció focal; (ii) de vegades no hi ha integració de marcs, sinó un desenvolupament intern dins un marc determinat, que és possible gràcies a la incorporació d'un element extern que no s'integra, sinó que simplement facilita el desenvolupament del marc (iii) també n'hi ha casos en què hi ha composició de marcs en comptes d'integració; (iv) la metonímia és un factor llicenciador previ a la integració, i (v) les correlacions no metafòriques d'alt nivell poden actuar com a pistes per a l'activació dels marcs metafòrics.

Motherese has been studied particularly in its prosodic features. The scientific literature has underlined the importance of this type of communication on the infants’ vocal responsiveness.  However, we still know little about the role of motherese on preterm infants’ vocal responsiveness. We intend to know the prosodic and communicative characteristics of motherese in preterm dyads and particularly to understand its relationship with the preterm infant’s vocal responsiveness. At NICU, mothers (N = 38) were asked to speak and to sing without words (humming) to their preterm infants in kangaroo care during five periods of three minutes alternating voice and silence, controlling the order effect (silence – speech or humming – silence – humming or speech – silence). A microanalytical study about prosodic and communicative/affectionate features of motherese was performed using ELAN, MAXQDA, and PRAAT software. According to results, tonal contours (sinusoidal, U-shaped and falling) and infants’ vocalizations seem to contribute for preterm dyads’ vocal modulation. A high use of phatic and conative functions, interrogative utterances, infants’ positive aspects, infants designated by affectionate words, and utterances connected with infants' needs were observed. This study contributed to explore the role of the communicative/affectionate and prosodic features of the motherese on preterm infants’ vocal responsiveness during the kangaroo care in NICU. Still, more studies are needed to deepen these preliminary results.

El present treball analitza com es desenvolupa l'atenuació pragmàtica en una sèrie de converses col·loquials de Tegucigalpa, Hondures. En concret, aquest article es proposa establir, d'una banda, quins són els mecanismes verbals i no verbals que s'han emprat amb finalitats atenuants, i, per un altre, amb quins fins socials s'usen aquests recursos. Per a això, s'analitza el corpus de converses col·loquials Ameresco-Tegucigalpa, el qual compta actualment amb 10 converses en les quals participen 28 parlants de la capital. Els resultats d'aquest estudi exploratori apunten que aquesta categoria pragmàtica és emprada pels parlants de Tegucigalpa quan conversen col·loquialment. En particular, destaca l'ús d'alguns recursos, com ara el marcador de control de contacte: "¿va?", els acotadors d'opinió i els modificadors externs: difusors significatius, quantificadors *minimizadores, etc. La majoria són emprats per a atenuar actes assertius d'opinió. Finalment, caldria ressaltar que els parlants atenuen principalment amb la finalitat d'autoprotegir la seua imatge social.

Julia Pastrana (1834-1860) features prominently in neo-Victorian biofiction, which is probably indebted to her tragic life and posthumous exploitation in the hands of her husband-manager Theodore Lent. Pastrana’s career surpassed her death when Lent continued touring her embalmed body – an exhibition that would outlive him into the late twentieth century. Although Pastrana was repatriated and buried in 2013, she did not reach the final rest as her story continues to fascinate twentieth-first century audiences. This essay focuses on the ways in which Pastrana’s body has been constructed and produced narratively building on multiple discourses that straddle different disciplines and cultural settings that span three centuries. The two biofictional novels Julia Pastrana (2007) by Sandy Olson and Julian Fenech, and The Orphans of the Carnival (2016) by Carol Birch will be analysed through the lens of transcorporeality (Alaimo, 2010). By drawing on twenty-first century feminist theory on the body that has placed emphasis on the body as a dynamic and travelling concept through its orientations and intersectionality, my principal aim is to provide new insights into the ways in which contemporary novelists have rendered Pastrana’s body and to examine to which ends.

Polarització s'ha convertit en una paraula popular en els darrers anys, ja que el seu significat s'ha estès més enllà de l'àmbit polític a qualsevol situació de conflicte en altres contextos. Aquest treball presenta un estudi detallat de la freqüència, contextos i extensió de significat de la paraula en un corpus de notícies dels dos principals diaris espanyols, El País i El Mundo, l'any 2021. Per a això, metodologies tant de la Lingüística de Corpus com de l'anàlisi del discurs crítica socio-cognitiva s'ha combinat, mitjançant l'anàlisi de freqüències, col·locacions, construccions sintàctiques, així com contextos, esquemes d'imatges i metàfores conceptuals que en configuren el significat. Els resultats apunten a un possible abús del terme als mitjans i la confirmació de la polarització com a paraula clau, jugant un paper essencial en el discurs polític i mediàtic, definint el context sociocultural actual a Espanya.

Book review