Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

A l'última dècada, el Paraguai ha presentat avenços en el desenvolupament de la recerca relacionada amb la salut amb éssers humans. Tot i això, hi ha una obligació estatal d'assegurar que les investigacions siguin realitzades èticament: protegint la dignitat, els drets i el benestar dels participants, la integritat científica i l'adherència a pautes ètiques locals i internacionals. Els comitès d'ètica de la investigació institucionals constitueixen la instància o el recurs principal per garantir l'obligació esmentada. Davant del que s'ha exposat i el context sense regulació adequada en el qual actualment es desenvolupen les investigacions al país, en aquest article defensarem l'imperatiu ètic d'establir un sistema d'acreditació dels comitès d'ètica de la investigació. Per això, exposarem i justificarem la seva necessitat i buscarem respondre algunes objeccions relatives a l'imperatiu ètic defensat, com, per exemple, el valor perseguit de l'acreditació dels comitès d'ètica en recerca en la protecció dels participants, la inversió de temps i burocràcia que impliquen els processos d'acreditació i el marc regulador incipient per a les investigacions en éssers humans al Paraguai. Finalment, proposarem l'enfortiment de la governança de l'ètica de la investigació al país com a mitjà principal per establir, implementar i supervisar un sistema d'acreditació dels comitès d'ètica de la investigació.

El govern espanyol va aprovar recentment una llei que va legalitzar l'eutanàsia. Aquest article analitza la Llei Orgànica de Regulació de l'Eutanàsia Voluntària explorant-ne els aspectes processals, les diverses modalitats d'assistència en morir i la funció mèdica prevista a la llei. Després d’aquest examen, l’article assenyala tres problemes potencials pel que fa a la implementació pràctica de la llei. El primer problema potencial és la manca d'una regulació explícita sobre l'assistència a la mort que es brinda als pacients amb trastorns mentals. En segon lloc, la llei no és clara respecte a l'abast permissible de l'assistència legal per morir per als pacients que s'autoadministren la droga letal. En tercer lloc, el paper ambigu assignat al personal mèdic durant les fases finals de l'eutanàsia, especialment pel que fa al deure “observació i suport”. Aquest estudi conclou que la nova llei, malgrat l'esforç ardu dels seus impulsors per garantir el dret a rebre l'eutanàsia, conté importants llacunes que poden generar futures controvèrsies.

El sorgiment de la Intel·ligència Artificial (IA), en el marc de la Quarta Revolució Industrial, obliga a reflexionar sobre el seu impacte a l'administració de justícia des de l'òptica plural, interdisciplinària i social que caracteritza la bioètica. Això esdevé imprescindible no només per garantir una aplicació ètica de la IA a l'administració de justícia; sinó, a més, per assegurar el respecte de la persona humana i les seves manifestacions culturals –com el dret– davant les innovacions tecnològiques. Per tant, per assolir aquest objectiu resulta clau, per una banda, entendre com funcionen els sistemes d'IA en el camp del dret, i quines són les dificultats que es plantegen des de les diverses arestes (ètica, de raonament i jurídica). I, per altra banda, mirar amb atenció les particularitats presenta el context llatinoamericà signat per la desigualtat; la volatilitat social, política i institucional; i una atàvica caracterització de la justícia. La justícia impartida amb IA té la potencialitat de fer realitat valors tan preats com la celeritat i la seguretat jurídica. I, alhora, d'amenaçar la llibertat, la privadesa i la igualtat dels individus, sobretot en societats travessades per diferències estructurals com la llatinoamericana.

Després de la regulació de l'eutanàsia emergeix una problemàtica constitucional i bioètica que revela les deficiències, les llacunes i els conflictes jurídics sense resoldre per la LO 3/2021, de 24 de març (LORE). La desprotecció de col·lectius vulnerables, la fugida de les garanties jurídiques convencionals i la lesivitat de drets fonamentals, entre altres raons, fonamenten la dimensió constitucional del dret a morir. El control jurídic de l'eutanàsia s'enfronta actualment a la seva construcció legal com a dret fonamental malgrat l'aparença com a dret prestacional d'“ajuda a morir”, en base a la connexió amb el dret a la vida, integritat física i moral, dignitat , llibertat, intimitat (Exposició de Motius LORE). Tanmateix, des d'una perspectiva constitucional resulta insatisfactòria l'exclusió de menors i subjectes sense capacitat del seu àmbit subjectiu i el risc d'eludir la ponderació en conflicte amb altres drets en adoptar una jerarquia superior de fet.

Introducció: La pandèmia per COVID-19 va provocar un augment en els pacients canalitzats a les Unitats de Cures Intensives (UCI). L'aplicació d'algoritmes de triatge va provocar dilemes ètics quan calia decidir sobre el maneig clínic i/o el tractament dels pacients. Objectius: Analitzar els principals aspectes bioètics involucrats en els algorismes usats en la presa de decisions de triatge a l'UCI durant la pandèmia per COVID-19 a partir d'una revisió de la literatura publicada en el període comprès des del juliol de l'any 2020 fins al febrer del any 2021. Mètodes: Es va realitzar una cerca a Pubmed, SciELO, Ovid i Cochrane amb els termes de cerca en anglès i espanyol: “triage” (triatge), “Covid”, “SARS Cov-2”, “unitat de cures intensiva”, “ ètica”. S'exclogueren els articles que no esmentaren algoritmes d'intervenció a l'UCI, que no analitzen la presa de decisions, que no impliquen l'entorn clínic, que no estiguessin indexats o articles repetits. Resultats: Es van obtenir 45 articles: els resums van ser revisats de forma independent per dos autors per eliminar biaixos, seleccionant 12 articles que complien els criteris de selecció. Es va trobar que els principals aspectes ètics que es van tenir en compte van ser: priorització inevitable, justícia i suport al rol del judici clínic tenint en compte els drets personals. Conclusions: Cal fer ajustaments bioètics per estandarditzar la universalització de la presa de decisions en moments on la capacitat dels serveis de salut es veu excedida.

Tot i que parteixen del mateix context històric i comparteixen preocupacions centrals de fons relacionades amb la protecció de la persona humana, la interfície entre Bioètica i Drets Humans encara està experimentant un lent procés de consolidació. Aquest article presenta una anàlisi històrica i conceptual d'aquesta interfície des d'una perspectiva llatinoamericana de la bioètica. Presenta dos temes que exemplifiquen la complexitat – i el potencial – d'aquest enfocament: l'educació en bioètica i la promoció dels Drets de Pacients. Sense desconèixer les divergències ètiques i polítiques que impregnen la discussió, el treball conclou en la necessitat d'aprofundir en aquest enfocament com a via per fer efectives les tasques principals que van donar origen als dos camps: Bioètica i Drets Humans, tenint en compte el context històric de la regió.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una crida a l'acció per als governs, les organitzacions i la societat civil; una crida per abordar els problemes ambientals i socials del segle XXI. Tot i això, l'Agenda 2030 no se centra en l'ètica animal com una de les claus per tractar aquests temes tan crítics. Els diferents enfocaments ètics sobre l'estatus moral dels animals no humans justifiquen la transició cap a dietes basades en aliments vegetals, no només per les conseqüències ecològiques i geològiques del consum de productes animals, sinó també en concordança amb els principis de justícia. Aquest treball pretén destacar les conseqüències del consum de productes animals a l'Antropocè. L'ésser humà ha esdevingut una força geològica: L'Antropocè és la nova època geològica desencadenada per l'activitat humana que reemplaça l'Holocè. Els seus efectes tenen un gran impacte sobre la biodiversitat, la desforestació, els recursos hídrics, el clima i la salut. Les línies següents exploren la necessitat de desenvolupar un criteri normatiu per a l'ús de la tecnologia per protegir l'estat moral dels animals no humans: la innovació tecnològica s'ha de centrar en el desenvolupament d'alternatives per als aliments d'origen animal.

En el present treball s'utilitza el problema ètic de l'automatització en transports i vehicles dotats d'intel·ligència artificial (IA) per a una anàlisi crítica de les diferents posicions ètiques i morals clàssiques. A causa de la intersecció de la IA amb els camps de recerca de la bioètica, la nomoètica i la tecnoètica, existeix un fil conductor en els seus fonaments. A més, es jutja necessari per a aquest propòsit, així com per rigorositat, fer ús d'una quantitat mínima d'eines formals i exposar un projecte d'una teoria ètica actualitzada, sistèmica i materialista, que sobrepassi als seus sistemes rivals. Així, es pretén oferir les bases per a una teoria alterna més fecunda i explicar com les posicions ètiques tradicionals poden ser obsoletes, si no directament inaplicables, per a afrontar l'automatització intel·ligent i problemes morals similars, en l'actualitat.

Objectiu: analitzar la manera com els sentiments i la recuperació de la memòria col·lectiva, possibiliten la disminució de la fragilitat social i política dels integrants de la Missió Mèdica, fent factible noves maneres de participació, mitjançant el desenvolupament de capacitats deliberatives des de la perspectiva bioètica. Metodologia: estudi exploratori amb enfocament qualitatiu, que té en compte la subjectivitat i la intersubjectivitat dels participants. Amb fonts d'informació heterogènia: grups focals, entrevistes semiestructurades i cartilles de camp, es va constituir un marc de factors rellevants, que van permetre processar la informació, mitjançant relacions i categoritzacions conceptuals, per triangular-les posteriorment. Resultats: els sentiments amb més impacte ètic a Missió Mèdica: incertesa, inseguretat davant la feina, ansietat pels fets de violència, tristesa, temor, por i impotència; produeixen efectes emocionals relacionats amb el principi de maleficència. La resiliència, ha impedit fer exercicis de memòria col·lectiva, a causa del negacionisme i temor de recordar els fets més significatius, això els ha impedit l'accés als mecanismes de Justícia Restaurativa. L'absència de capacitats per fer front a la situació compromet l'autonomia individual, la salut laboral i genera mancances legals no resoltes. Conclusions: els sentiments col·lectius en l'àmbit públic del personal sanitari prevalen sobre els sentiments individuals basats en vivències, que afecten la capacitat de deliberació, això implica promoure exercicis de memòria col·lectiva, sobre els fets del conflicte, mitjançant el desenvolupament de capacitats que enforteixin la legítima defensa de la seva autonomia i el desenvolupament d'un exercici professional beneficient, davant de situacions limítrofes de confrontació.

Antecedents: El respecte per l'autonomia de la persona consisteix a considerar-les preferències i valors de la persona malalta durant la presa de decisions sobre el tipus d'atenció que rep i és un element bioeticojurídic. No obstant això, no hi ha instruments validats sobre aquest fenomen que ajudin a aclarir la percepció del metge sobre aquest principi. Objectiu: Elaborar, validar mitjançant un judici d'experts i pilotejar per obtenir la consistència interna d'un instrument que avalua el nivell d'acord dels metges sobre els diferents elements que constitueixen el respecte per l'autonomia de la persona malalta en l'etapa terminal. Mètodes: Estudi transversal. Mètode de validació per judici de deu experts de Mèxic. L'instrument es va pilotejar en metges d'un hospital públic d'alta especialitat per determinar-ne la consistència interna. Resultats: Es va generar un instrument de 15 ítems amb un índex de validesa de contingut de 0.82 per a 10 experts. Va ser pilotejat en una mostra de 96 metges. S'obtingué un alfa de Cronbach de 0.694. Conclusions: Es va desenvolupar, validar i avaluar la consistència interna d'un qüestionari per mesurar el nivell d'acord de metges que atenen persones malaltes en etapa terminal amb relació als aspectes constitutius sobre el respecte de la seva autonomia. Se'n recomana l'aplicació en metges per corroborar-ne la utilitat i afavorir un diagnòstic situacional sobre la situació estudiada.