Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

L'estudi que es presenta a continuació es desenvolupa al bàtxelor en Ciències de l'educació de la Universitat d'Andorra. Els objectius són analitzar la valoració dels estudiants en relació amb els sis primers reptes plantejats, l'acompanyament del professorat i els continguts dels seminaris i plantejar propostes per a la millora dels reptes en general. En aquest context també s’ofereix una visió profunda del contingut i la documentació dels seminaris del repte 5, que porta com a títol Ensenyament i aprenentatge de les ciències socials en una cultura democràtica. La metodologia emprada és quantitativa i s’utilitza com a instrument les enquestes dissenyades pel departament de qualitat. Es destaca una evolució en la valoració dels reptes, que és deguda bé per l'expertesa adquirida pels estudiants, o bé per les millores incorporades en el disseny de la formació. Alhora, s’identifiquen puntuacions baixes en la valoració per part dels estudiants en alguns seminaris el que duu a reflexionar sobre la diversitat d’estils d’aprenentatge dels estudiants, la perspectiva dels estudiants a l’hora de resoldre el repte i la vinculació del contingut dels seminaris amb les temàtiques dels reptes. L’anàlisi permet elaborar una sèrie de propostes que s’enfoquen a la millora del procés d’ensenyança-aprenentatge.

El parèntesi pandèmic va portar aparellat nombrosos inconvenients a l'educació, però també va originar un espai d'oportunitats per repensar i redissenyar l'escola. Així, aquest article reuneix les línies de pensament al voltant de la gestació d'una nova escola, partint de l'anàlisi del que va passar a partir del COVID19 i prenent com a referència la situació escolar a la província de Missions, Argentina. Aborda, de manera superficial, temes generals respecte a la incorporació de les TIC a l'educació, per endinsar-se en la qüestió de la interfície escola que necessita ser redissenyada per respondre a les demandes de la societat digital. Proposa la metàfora i pedagogia de la migració com a resposta explicativa i conclou amb la revisió dels processos de mediamorfosi, remediació i convergència necessaris per pensar una escola transmèdia, on l'esdevenir entre el món analògic i el digital es vehiculitzi a través de diferents narratives que permetin propostes pedagògiques multidireccionals, multimodals i significatives necessàries per a l'aprenentatge al segle XXI.

Aquesta comunicació presenta la descripció d'una experiència al voltant de les metodologies actives enriquides per l'ús i l'aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), l'objectiu de la qual es descriure El procés que es va seguir en una sessió de classe de postgrau per a aplicar el treball col·laboratiu i la gamificació com a metodologies actives que millora l'aprenentatge dels estudiants. El procés metodològic va seguir tres etapes: a la primera, es va utilitzar la tècnica del sondejar els estudiants mitjançant preguntes dirigides explícites per Recollir informació i prendre decisions, a la segona etapa, es va descriure El procés metodològic implementat en una sessió de classes de postgrau i a la tercera, s'aplica un qüestionari ad hoc als estudiants per conèixer summe percepció Sobre l'eficàcia d'aplicar diverses estratègies didàctiques, com ara metodologies actives. Els resultats mostren un nivell d'acceptació important de les diferents estratègies didàctiques aplicades al fortalesa la motivació i l'aprenentatge significatiu en els estudiants.

Avui dia són moltes i variades les experiències educatives que es desenvolupen per cercar la millora constant en els processos d'ensenyament i aprenentatge a l'educació superior. L'experiència que es plasma aquí té com a objectiu avaluar la utilització del LMS (Learning Management System per les sigles en anglès) com a eina base per a la mediació pedagògica a través d'estratègies didàctiques dissenyades per als cursos segell, que s'implementen sota una modalitat de presència virtual. Amb aquesta finalitat es van recollir dades d'estudiants i docents, en grups focals, enquesta de percepció de l'estudiant, autoavaluació del professorat i anàlisi del portafoli d'evidències. Entre els resultats s'observa un coneixement insuficient d'ús del LMS Canvas per part d'alumnes i professors, l'aplicabilitat que els continguts i els materials tenen en la formació professional, la manca de dades per determinar si els criteris d'avaluació contribueixen a l'aprenentatge i la importància fer canvis en la mediació pedagògica dels cursos segells per aconseguir un millor abordatge de continguts que afavoreixi l'aprenentatge en entorns de presència virtual.

En educació primària per promoure les vocacions científiques i tecnològiques als estudiants, s'utilitza una perspectiva integradora de disciplines: STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts and Mathematics). Això s'aplica a l'aula a través de diverses activitats, entre les quals hi ha la robòtica que inclou la programació i la fabricació digital o moviment maker (making o maker culture) que se sustenta a “Do it yourself” (DIY) “fes-ho tu mateix” i el “Do it with others” (DIWO) “fes-ho amb altres” que fomenta la creació i col·laboració. Aquesta investigació és un estudi de casos múltiple, on s'observen dues escoles primàries públiques de Catalunya. L'objectiu és analitzar la integració del making i la robòtica a les activitats curriculars, i si això promou pràctiques educatives transformadores. S'utilitza una metodologia qualitativa-interpretativa a través de l'observació participativa, grups focals d'estudiants i entrevistes a docents i directius. Els resultats obtinguts assenyalen que les dues institucions educatives tenen espais, amb diversos dispositius tecnològics que permeten crear projectes col·laboratius. Els docents implementen una metodologia activa, encara que exposen tenir poc temps per a la planificació d'activitats STEAM. Paraules clau: Moviment maker; pedagogia activa; robòtica; STEAM

L'objectiu d'aquest estudi és examinar com la relació pedagògica influeix en el compromís cognitiu dels estudiants d'educació superior en cursos mixtos en línia que combinen activitats d'ensenyament i aprenentatge en modes sincrònics i asincrònics. Les anàlisis estadístiques permeten verificar limpacte de la relació pedagògica sobre les dimensions del compromís cognitiu, en particular la relació de confiança i el suport emocional que brinda el docent. Un ambient de confiança condueix a interaccions i comportaments col·laboratius, que al seu torn influeix sobre el compromís cognitiu.

The main purpose of this article is to characterize the research that has been carried out on flipped learning in higher education and that considers the perspective of teachers. Most of the studies focus on experimental research, mixed or qualitative studies about course development, performance, effectiveness and student perceptions. In this way, the conceptual bases that support the research, the characteristics of its application and the perspectives adopted by university teachers on this approach are analyzed. For this objective, a review of 29 research articles selected from the Science Direct, Web of Science and Scopus databases is carried out. The results show a greater presence of this investigations in Europe, North America and Oceania, as well as a growing trend of publications in the last two years. In addition, a variety of definitions can be seen for the terms flipped classroom and flipped learning, as well as the characteristics associated with active learning. Key words: flipped classroom; flipped learning; higher education; university teaching; faculty.

Youtube ha emergit com una eina de comunicació en l’actualitat a causa de l’ús de les tecnologies digitals. Aquesta eina ha sigut utilitzada per Youtubers científics per divulgar ciència. Youtube permet, a través dels seus elements audiovisuals, atraure un gran nombre de persones. En aquesta investigació de tipus qualitatiu s’analitzaran les característiques dels perfils dels divulgadors/ores científics/es en Youtube, així com les característiques que utilitzen per divulgar ciència de manera senzilla i eficaç. Per altra banda, també s’analitzarà la possible aplicació en l’aula d’aquests vídeos i les característiques quant a continguts. La metodologia utilitzada en aquesta investigació es la qualitativa descriptiva i es basa en una fitxa tècnica d’anàlisi basada en una sèrie de criteris establerts.

L'educació, i en concret l'educació superior, té un paper essencial en el desenvolupament de les habilitats que permeten als estudiants integrar-se plenament a la societat, com assenyala l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OECD, 2019), i en garantir els principis relacionats amb la dimensió social com l'accessibilitat, l'equitat, la diversitat i la inclusió (EHEA, 2020).

L'aprenentatge actiu, encara que no constitueix un element nou, ha guanyat popularitat en els darrers anys dins dels col·lectius docents tant per la necessitat de cercar respostes als nous reptes com per la incorporació de la tecnologia a l'educació. Aquest article presenta una aproximació conceptual a les metodologies actives, posant en valor la pràctica docent basada en evidències com a mètode i eina per a la millora de l'educació, realitzant un recorregut històric del concepte, i finalment destacant com aquestes metodologies i estratègies s'enriqueixen i implementen amb la tecnologia. Per finalitzar aquesta presentació al monogràfic, es presenta un model dèxit dintegració de les metodologies actives enriquides amb tecnologia.