Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

The purpose of this research was to determine the degree of association between the conflicting emotional states with respect to the topics covered in the Biology subject and the frequency of academic plagiarism in the works by high school students. A quantitative methodology was developed, with a correlational and non-probabilistic study in 44 first-year high school students from the Unidad Educativa Santana. The frequency of plagiarism and different conflicting emotions was determined with self-report instruments, valued with a five-level Likert scale. The most frequent form of plagiarism was paraphrasing and the use of images without citing the original source, with the overall frequency of plagiarism being higher among men. Most of the emotions were positive during the year of study, without differences by sex. The linear correlation analysis showed a moderate negative association (r = -0.451) between the emotion index and the frequency of plagiarism, which was slightly affected by gender and academic performance. Multiple regression analysis indicates that both academic performance and the emotion index significantly predict the frequency of plagiarism in the study sample.

The Gendered Planet is an artistic research project, which analyzes and deconstructs the commodification of women’s bodies in Western neoliberal visual culture in which oppressive identities of women have been historically engineered. This interdisciplinary project uses pedagogies of activism and artistic research methodologies to reflect upon how a repeated action in the contexts of museums and galleries can bring different conversations on the intersections between capitalism, patriarchy, and possible effects on Anthropocene ecologies. This research aims to reveal the strategies, and social as well as environmental consequences through the pedagogical game Not my King which consists of cards that can be used for games and tarot reading.

Iniciarte és un programa públic de suport a la creació visual de joves artistes andalusos dependent de la  Consejería de Cultura y Patrimonio Histórico, de la Junta d'Andalusia. En l'actualitat, el programa es caracteritza per oferir als beneficiaris una quantia econòmica per a la producció d'un projecte que posteriorment serà difós a través d'una sèrie d'exposicions, un catàleg i la seva presentació en diferents mitjans de comunicació.Encara que en actiu des de 2006, el programa ha sofert al llarg de la seva existència dues cesures, en 2012 i 2020, i sengles viratges en el seu model, en 2013 i 2020 que bé justifiquen la seva periodització en tres etapes ben diferenciades. En el present article ens centrem en el període central, aquell que es desenvolupa entre 2013 i 2019, per al qual analitzarem els seus antecedents i conseqüents, el context polític en el qual s'imbrica i especialment les convocatòries i les exposicions realitzades a la seva empara. L'objectiu últim és aconseguir una caracterització plena del programa per al període assenyalat, així com valorar l'eficàcia comparada d'Iniciar-te quant als seus propòsits marcats institucional i públicament

The tradition of animal art, generated on the African continent, is still alive and well in the representative imaginary of some of today's South African artists and activistpoliticians.This plastic heritage can be seen in the sculptural groups The Butcher Boys (1986) and Bom Boy (1998) created by the Johannesburg-born multidisciplinary artist Jane Alexander (1959). In a way, the sculptor restores totemic hybrids from African art, the fruit of the union between an animal and a man, and, at the same time,endows them with a symbolic significance and formality similar to the original one from ancestral times. The aim of this research is to analyse, from the perspectives of aesthetics and art, the animality of the human being. In this same context, we will deal with Nietzsche's conception of the "animal-man". Without ignoring the geographicalcultural and chronological leaps, we consider that the thought of the German philosopher has served Alexander as an inspirational strategy for both installations. A metaphysical analogy unexplored until now, which we will try to demonstrate.

Los Afijos (2017) de Juan López en Matadero Madrid va ser una intervenció artística site-specific de gran complexitat en la seva planificació i acabat, i que requereix d'una anàlisi complexa. Juxtaposicions i solapaments d'aspectes provinents dels building cuts de Gordon Matta-Clark, de processos psicològics de la lectura, de la teoria del cinema, de la pràctica arquitectònica, la música, la percepció o el realisme infantil sintetitzen una imatge caleidoscópica de l'experiència espacial posada en joc en Los Afijos: en última instància, en caminar pel lloc tractant de desxifrar-lo, el visitant el que feia era reanimar les qualitats estètiques de l'antiga cambra frigorífica, i caminar el llenguatge i la seva articulació semàntica, fent aparèixer i desaparèixer els grafemes ocults d'una frase secreta distribuïda per l'estada; per tant, era capaç de caminar el temps (timewalking) en deambular per l'espai passant d'una lletra a una altra sense conèixer la seva ordre seqüencial, activant o atenuant regions del passat o el futur relatiu, tal com un equalitzador permet destacar o elidir freqüències sonores que sonen simultàniament en una producció musical.

L’obra fotogràfica d’Anton Corbijn afaiçona una estètica saturada de fantasmals clarobscurs. En la seva creació, plantejada per a grups i emblemàtics compositors com Joy Division, Depeche Mode, Nick Cave o Tom Waits, perviu un llegat visual que es remunta als orígens fotogràfics, tot articulant-se, de nou, al bell cor de la contemporaneïtat en l’obra d’artistes tals com Bill Brandt, Miron Zownir o Frank Machalowski, i en harmonia amb allò que ateny l’espectre. En aquestes pàgines, es proposa vincular la semàntica recollida en el seu imaginari visual al concepte d’hauntologia, tal com és plantejat, entre d’altres autors, per Mark Fisher, al seu llibre Ghosts of my life. D’aquesta manera, traçarem el recorregut, a guisa de diàleg entre l’expressió estètica de Corbijn i la de Joy Division, a partir de l’instant d’unes fotografies en què Corbijn va capturar els quatre integrants de la banda a l’estació de metro de Lancaster Gate, a Londres, l’any 1979.

Tot celebrant els primers deu anys de la Revista BRAC, és un plaer comunicar que aquesta revista ha estat valorada recentment a la base d'indexació d’SCOPUS, a més d’Emerging Source Citacion Index, Fuente Académica Plus, DOAJ, Art Source i DIALNET, així com avaluada a CARHUS Plus+ 2018, LATINDEX. Catàleg v2.0 (2018-), Segell de qualitat FECYT, Directory of Open Access Journals, ERIHPlus, LATINDEX. Catàleg v1.0 (2002-2017) i REDIB, Xarxa Iberoamericana d'Innovació i coneixement científic.             Un dels objectius d'aquesta revista és el posicionament i reconeixement internacional, per tal d’oferir una eina eficaç als creadors i investigadors en Art Contemporani, aportant una plataforma de difusió de les seves recerques teòriques i pràctiques.             Essent una revista que proposa un debat dins del marc de l'Art Contemporani i que va materialitzar una aposta especial per a la creació artística a través de les Pàgines Visuals iniciades al febrer de 2015, hem volgut commemorar els deu anys d'activitat, així com la indexació en el repertori de SCOPUS, amb una obra realitzada per l'artista Joan Descarga, que fou fundador de la revista i actualment és professor honorífic de la Universitat de Barcelona, l'original de l’obra formarà part de la Col·lecció de la Revista BRAC. Volem estendre el nostre agraïment a tots els col·laboradors de la revista des dels seus inicis: equips editorials, editors de secció i maquetació, autors, revisors d'articles i lectors.

El poder de la imatge predomina en la producció humana. Fins al punt de substituir i confondre's amb el món, mediant el contacte directe entre el subjecte i el món. La representació distancia el subjecte del món que, paradoxalment, l'hi apropa a través de les aparences. Aquesta situació impulsa un distanciament en l'art que intenta acostar-se al món. La presentació evita la mediació i la distància en la cerca del contacte directe i de la immediatesa. L'inconvenient de la presentació és el seu caràcter restrictiu, així que evita la representació, però simultàniament obre un ventall de possibilitats infinites. La presentació no fa servir l'engany per apropar-nos al ver, no fa servir els mitjans tradicionals per expressar continguts nous. La presentació fa un pas endavant per abolir la distància que la mediació crea entre el subjecte i el món restablint la proximitat entre l'individu i l'art.

Ricardo Trigo (1980). Al llarg de la meva trajectòria, m'he centrat a explorar com la idea de progrés tècnic i informacional s'insereix com a germen dins de la pròpia investigació i producció artística. Des de l'any 2018, exploro la possibilitat de codificar la producció artística com a forma de producció d'energia lliure. Work No. 34 (2023) forma part d'un conjunt de multes de trànsit que vaig acumulant al llarg dels anys. En aquest cas, saltar-se la norma de conduir escoltant música amb auriculars, esdevé un gest performàtic en què anteposo l'experiència estètica de conduir sobre la consciència de seguretat.