Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

El present treball tracta d’abordar una qüestió complexa de la gramàtica del català com és la inserció de la preposició de davant d’algunes construccions d’infinitiu com ocorre en «Juan li va proposar d’anar al cinema». La nostra tesi és que la inserció d’aquesta preposició obeeix a factors modals que, a més a més, determinen la major o menor opcionalitat d’aquesta preposició. Amb verbs com «proposar» o «demanar», la inserció és (gairebé) obligatòria per a tots els parlants del català, mentre que amb verbs com «desitjar» o «esperar» és més aviat opcional per a alguns parlants (si no és agramatical per a altres). A partir d’una petita classificació modal, proposarem un contínuum que creiem que pot explicar aquests fets.

Hi ha un ampli suport teòric i empíric en el camp de l'adquisició de segones llengües (L2) per a les estratègies d'instrucció que dirigeixen l'atenció de l’aprenent cap a les formes gramaticals durant les activitats centrades en el significat. Aquest tipus d'instrucció s’ha anomenat «instrucció de focus en la forma» i s’ha distingit dels enfocaments tradicionals basats en la gramàtica que ensenyen formes lingüístiques de manera aïllada i descontextualitzada, que s’ha anomenat «instrucció de focus en les formes». Aquest article comença amb una breu descripció de la noció de focus en la forma i els seus fonaments teòrics i empírics. A continuació, es presenten una sèrie d'opcions d'instrucció per a la integració d'un enfocament en la gramàtica en l'ensenyament comunicatiu de llengües. Es descriu cada opció, se'n repassen les bases teòriques i empíriques i es donen exemples de com es poden utilitzar a l'aula.

Introducció al monogràfic «Noves perspectives per a l’ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica», del número 63 (tardor 2017) de Caplletra. Revista Internacional de Filologia.

Quan Pere Calders va presentar Ronda naval sota la boira (1957) a un concurs literari va provocar reaccions adverses en el jurat; quan la va publicar nou anys després la reacció crítica tampoc no va ser positiva. Una possible explicació es deu al fet que Calders, amb una consciència clara del desafiament, desvela els mecanismes de ficció i d’irrealitat que encobreix la tradició de la novel·la realista, que era considerada de referència tant per la crítica com pels lectors del país. En aquest article analitzem els procediments pels quals Calders construeix aquest món irreal alhora que els desvela.

Aquest article es proposa d’inventariar i analitzar els hispanismes registrats en el diccionari Labèrnia que posteriorment foren exclosos del català normatiu codificat per Pompeu Fabra. Considerant que el diccionari de Labèrnia és el més important dels que es feren abans de l’esmentada codificació i que fou el diccionari de referència de la societat culta catalana del segle XIX, l’anàlisi d’aquests hispanismes ens permet d’entendre les concepcions del lèxic català que tenia aquella societat i el canvi revolucionari que representa l’acció codificadora i depuradora de Fabra.

Ressenya sobre el llibre de Francesc Feliu & Josep Maria Nadal (eds.), Constructing Languages. Norms, myths and emotions, Amsterdam/Filadèlfia, John Benjamins, 2016, 416 pp., ISBN: 978-90-272-4019-4.

An edition consisting of a commentary on two unpublished documents that Manuel Milà i Fontanals bequeathed to their disciple Menéndez Pelayo. With the help of various sources, Milà describes some of the characteristics of the various Catalan dialects spoken in Alicante in the last third of the 19th century. He draws the southern boundary with Castilian, and takes note of some aspects of their socio-linguistic vitatily. Baltrons corrects some of the data presented by the 19th century scholar, and sets both texts in the context of the process of linguistic susbstitution in practice at that time.

Description of the model of linguistic architecture in the Catalonian regions in the 18th and 19th centuries. The author develops the conceptual pair genolect, or transmitted language/gramolect, or referential learned language, and applies it to the academic speech of 1780, in which a scholar from Puigcerdà presents the linguistic ideas and attitudes of his lime in Castilian. The analysis of the text, collated with other sources, allows the indentification of a five-gramolect concurrence (Latin, literary Catalan, literary CastiHan, regional Castilian, and aspoken Catalan influenced by Castilian), each struggling for hegemony in a speech-fragmented community with a heterogenous genolectal reality.

A comparative analysis of variants introduced in the Valencia edition of «Spill de la vida religiosa» (1529) in contrast to the Barcelona edition (1515), with recourse to analogous data from reprints of Hull or Eiximenis and from the «Regles» attributed to Fenollar-Pau. The authors conclude that the differences are superficial and reveal an eagerness to Valencianize, or rather modernize, which cannot be regarded, in any case, as symptom of language breaking up. 

El presente artículo problematiza la construcción del concepto de niño para el Servicio Nacional de Menores (SENAME); a través de los modelos de intervención que decantan en la institucionalización de niños en Chile. Situando al SENAME como un dispositivo del Estado –garante de la Ley y de la cultura–. Se desarrolla un recorrido sobre la historia de institucionalización de niños en Chile, relato marcado por el concepto de los Derechos del Niño, la Convención Internacional sobre Derechos del Niño y la creación y crisis del SENAME. Finalizando con un debate que sitúa a esta institución en referencia al marco legal nacional e internacional, analizada desde el psicoanálisis sobre la institución y lo jurídico, con autores como Freud, Goffman, Enriquez y Legrendre. ---- This article problematizes the construction of the concept of child in the Servicio Nacional de Menores (SENAME) by looking at the models of intervention that ended up in the institutionalization of the concept of children in Chile and understanding SENAME as a state tool—which represents law and culture—. The article develops a review of the history of institutionalization of children in Chile, story marked by the concept of Children’s Rights, the International Convention on the Rights of the Child, and the creation and crisis of SENAME. It ends with a discussion that puts this institution in reference to the national and international legal frameworks, which are analyzed based on the psychoanalytical approach to institutions and judicial system developed by authors such as Freud, Goffman, Enriquez, and Legrendre. Keywords: Servicio Nacional de Menores (SENAME), Children’s Rights, International Convention on the Rights of the Child, psychoanalysis and institution.