Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

El cinema contemporani de ciència-ficció se'ns mostra avui com un gènere que semblaria posar en dubte el relat de la irrevocabilitat del capitalisme, del capitalisme que es narra a si mateix com a fi de la història i com a episodi necessari d'una història natural i teologitzada de l'home en comunitat. Així, la ciència-ficció, com potser en cap altre gènere, fa pràctica la pregunta sobre els mons possibles pel fet de prendre com a matèria primera, i a vegades de manera inconscient, el pols de les fugides ideològiques del capitalisme contemporani. Les preguntes que ens interessa resoldre al llarg d'aquest treball són, doncs, en què es reconeixen aquestes crisis polítiques «reals» en les expressions de la ciència-ficció contemporània? De quina manera es troben modelitzades i de quines formes, si n'hi hagués, es resolen narrativament?

Ressenya de Calla i paga: encontres entre política i psicoanàlisi, de Inés García López. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2022. 105 pàgines.

Ressenya de El teatre de Shakespeare en el seu context, de Jordi Coca. Barcelona: Edicions de 1984, 2022. 864 pàgines.

Ressenya sobre Teoría en tránsito. Arqueología de la crítica y la teoría literaria españolas de 1966 a la posdictadura, de Max Hidalgo Nácher. Santa Fe: Ediciones UNL, 2022. 506 pàgines. 

Aquest article analitza el potencial utòpic del cardenismo al Mèxic postrevolucionari i la seva relació amb la construcció política del «poble». Partint d'una distinció proposada per Agamben entre el Poble com a subjecte polític hegemònic i el poble com a multitud subalterna, l'article argumenta que els intel·lectuals pròxims al govern van projectar la creació del Poble cardenista com un subjecte unificat, sense conflictes ni fissures. Segons la seva perspectiva, abans de l'arribada del cardenismo no existia un Poble pròpiament dit, sinó amb prou feines un poble, és a dir, masses de pagesos subalterns sense la capacitat de generar una transformació política. La construcció del Poble seria llavors el producte d'una maquinària estatal conformada per aparells tecnològics, institucions i infraestructura. No obstant això, aquesta concepció dels intel·lectuals orgànics cardenistas invisibilitza el fet que les mobilitzacions populars no sols van antecedir i van establir les bases per a les reformes polítiques cardenistas, sinó que també van romandre com una presència subterrània que la maquinària estatal buscava orientar i canalitzar. En aquesta possible irrupció de la multitud heterogènia del poble i la seva tensió amb el Poble constituït resideix el potencial utòpic relacionat amb el cardenismo com a discurs polític.

Ressenya de El libro de la vieja (tiempo de archivo), de Graciela Goldchluk. Santa Fe: Vera Cartonera, Colección Almanaque, 2022. 41 pàgines.

Abstract –Studies of adherence to treatment have explained the trajectories of relationships between determinants from theoretical models related to reasoned action and planned behavior, although the emphasis on cognition assumes that adherence is a subjective project rather than a group one. The present work proposed to investigate the effect of norms and values on beliefs, attitudes, and intentions as antecedent variables of adherence to treatment. An exploratory, cross-sectional, psychometric, and correlational study was carried out with a sample of 258 students, selected for their participation in professional practices and social service in the area of health and risk prevention. The results show that the interrelation between cultural factors –norms, values, beliefs– with cognitive factors –attitudes, knowledge, perceptions, intentions– determine adherence to treatment, but their influence supposes the inclusion of other explanatory factors of the socioeconomic threshold and sociodemographic determinant of adherence to treatment in age groups and economic contexts

Presenting the debate on the institutionalization of Brazilian metropolitan regions, this article proposes to characterize the movement that started in 1933 until the enactment of LCF nº 14/73, using the bibliographic survey and consultation of documents, periodicals, and legislation as a method. The main topics addressed and the debate in the period were identified, which culminated in the Brazilian project of metropolitan regions. Keywords: metropolitan regions; metropolitan institutionalization; legislation; urban history.