Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

This article focuses on Botanical Gardens (BG) as interesting settings from a learning point of view, motivating teachers to use them as educational resources and learning contexts. It is divided into seven sections: (1) an introduction to the subject, emphasizing the idea of learning beyond the classroom; (2) a theoretical inquiry around the museological contexts of BG, what they are, a brief history and their purpose; (3) the importance of plants and how to promote their study; (4) how to locate the BG closest to a certain location; (5) topics to address in a BG; and (6) a teaching sequence to work before, during and after visiting a BG.

The digital storytelling applications are being implemented in schools to favor the acquisition of multiple learnings. This research analyses the narrative competence of Early Childhood Education students (N=93), based on their oral stories -created with the support of a digital storytelling app- and their engagement in the narrative task. Moreover, the contribution of the application to the development of narrative competence is analyzed, considering its immersive capacity and the potential to foster self-regulation of learning. A mixed methodology is adopted: a) qualitative, focused on the content analysis of the stories, paying attention to the indicators defining the variables narrative competence and engagement and b) quantitative, centered on the statistical treatment of the data, median contrast, and correlational analysis between variables. Thus, it is verified that hardly half of the students present a medium-high narrative competence and the 73% has a medium-high engagement. There is a significant correlation between both variables, which highlights the capacity of the app to favor self-regulation and motivation towards narrative task, and to promote the skills to create a coherent, original, and well-structured story, which confirms its high educational potential.

La inclusió de la gamificació basada en l'ús de recursos tecnològics cada cop és més urgent en els moments d'aprenentatge. En especial, davant l'eventual educació a distància, diverses àrees del coneixement s'han de potenciar, i una són les matemàtiques complexes. Aquesta investigació presenta la determinació dels efectes de la gamificació mixta a la demanda cognitiva matemàtica. Es van utilitzar plataformes educatives i la competició en videojocs durant sis mesos en una mostra 300 estudiants de tercer i quart curs de primària (M=9.1; DE=0.7), organitzats en grups experimental i control. Els resultats indiquen l'increment de puntuacions que indicant les millores en l'abordatge de la demanda no connectiva (nivell moderat de rendiment), i en l'abordatge de la demanda connectiva (alt nivell de rendiment). Les conclusions permeten asseverar que els efectes combinatoris de l'ús de recursos tecnològics per gamificar són positius en el rendiment a la demanda cognitiva matemàtica. Les limitacions exigeixen replicar l'estudi amb la distribució de classes gamificats durant més temps, i ús permutat dels jocs utilitzats a l'experiment.

It has been shown that Spatial Skills is an important attribute and characteristic that every person interested in Science, Technology, Engineering and Math (STEM) must have, but also has a direct relationship with the success rates of first-year university engineering students. The purpose of this research is to analyze the levels of Spatial Skills that first-year Civil Engineering students at a Peruvian university have and determine the improvement of these levels through a short training based on Augmented Reality (AR) and compare it with academic performance. Sixty-two students were recruited out of a total population of 134 and the experimental and control group consisted of 31 students each. It was considered the Spatial Relationships and the Spatial Visualization components to be measured with the Mental Rotation Test and Differential Aptitude Test. To measure academic performance, the grading data of four subjects were used. After training, a statistically significant improvement in the Spatial Skill levels of the experimental group was evidenced. Regarding academic performance, there has been an improvement in students who have undergone specific training to improve their spatial skills. The conclusion is that a short and specific training based on AR not only improves Spatial Skills but also helps the academic performance in first-year engineering subjects.

Aquesta investigació identifica i compara l'impacte de la transformació digital en el benestar dels acadèmics en universitats índies públiques i privades. Per iniciar la investigació, es va identificar un constructe exogen anomenat "transformació virtual en l'educació superior" i dos constructes endògens anomenats "benestar al lloc de treball" i "benestar psicològic" dels acadèmics. Les dades es van recopilar de 395 enquestats segregades en acadèmics de 213 universitats índies públiques i 182 privades. Es desenvolupen hipòtesis de recerca per trobar la diferència significativa entre acadèmics d'universitats públiques i privades quant a l'impacte pel benestar en la transformació virtual. S'ha fet servir la tècnica d'anàlisi multigrup (MGA) de PLS-SEM per investigar-ne el resultat. S'ha revelat que, encara que l'associació general és negativa entre la transformació virtual i el benestar dels acadèmics, aquesta associació negativa també té una diferència significativa quan es compara entre universitats públiques i privades a l'Índia.

Augmented Reality (AR) is a technology that has benefited from the massification of computational devices, putting it in the focus of researchers as a novel teaching aid in engineering. For this very reason, a great amount of information about AR in engineering education is emerging constantly. To synthesize the information, a Systematic Literature Review (SLR) was carried out and 4 research questions were raised. It was found out the researcher´s trend for the development and testing of software that takes advantage of AR for engineering students. It was also found that Germany and India are the leading nations on investigations about the investigated topic. On the software side, Unity is the most used tool for creating applications and that the target hardware is smartphone. Finally, the high interest of researchers to increase motivation in students is evidenced in this SLR and recommendations were made based on the researcher’s findings.

En els darrers anys s'ha introduït la gamificació a les aules, entesa com a ús de tècniques, elements i dinàmiques pròpies dels jocs en entorns aliens al joc. En aquesta investigació, s'ha utilitzat una eina concreta de gamificació educativa, Kahoot!, plataforma gratuïta que integra el joc a l'activitat docent i requereix l'ús de dispositius mòbils. Es va treballar amb una mostra de 814 estudiants d'Educació Superior, de titulacions, cursos i assignatures diferents de la branca de Ciències Socials. Cada grup es va dividir en grup experimental (GE), encarregat de fer els kahoot, i grup control (GC) que cursaven l'assignatura però no feien els kahoot. L'objectiu principal era millorar el rendiment dels alumnes universitaris amb l'ús del kahoot. Els objectius específics proposats eren fomentar l'assistència a les classes, reforçar l'adquisició i el repàs de continguts i conèixer l'opinió dels participants. L'ANOVA confirma que els estudiants que van fer els kahoot van obtenir millors qualificacions que els que no els havien fet. Tot i això, la realització dels kahoot per si sola no és predictora de l'èxit acadèmic. Poden influir altres variables com l'assistència a les classes.

Un dels efectes més notables que ha generat el COVID 19 a l'educació és l'ús de les TIC en la docència a tots els nivells educatius. Aquest estudi proporciona dades sobre l'ús de les TIC per part del professorat a l'ensenyament de la Música en Educació Secundària a Andalusia (Espanya). També explora la relació entre les pràctiques de les TIC i les percepcions dels docents sobre el valor educatiu de les TIC per a l'ensenyament i l'aprenentatge. Els resultats empírics obtinguts indiquen que el professorat de Música d'Educació Secundària utilitza les TIC en la seva docència de forma molt heterogènia, predominant un ús limitat. També s'observa una relació estadísticament significativa entre les pràctiques de les TIC a l'ensenyament de la música i les creences dels professors sobre el valor educatiu de les TIC com a eina per a l'ensenyament i l'aprenentatge dels alumnes.

YouTube és la plataforma de referència per a la cerca de materials educatius audiovisuals tant des d'una perspectiva formal com informal. L'objectiu de la nostra investigació és analitzar la presència de canals educatius de matemàtiques a YouTube i extreure'n els factors d'èxit, per establir una discussió que ajudi a la millora de la formació del professorat. Per això, es desenvolupa un estudi dels 29 canals de matemàtiques de més èxit d'Espanya a través de l'aplicació d'un instrument qualitatiu d'anàlisi de canals educatius de YouTube. Els resultats evidencien una alta presència proporcional de canals de matemàtiques, una tendència positiva de creixement i els factors d'èxit de les categories analitzades: variables dependents (gènere i etapa educativa), dades i estadístiques del canal, estructuració dels vídeos, procés d'enregistrament i edició dels vídeos, personalitat de l'edutuber, utilització de la plataforma YouTube i ús d'altres xarxes socials. Es discuteixen les troballes amb la literatura més recent sobre la temàtica. Concloem una sèrie de propostes per a la millora de la didàctica de les matemàtiques.

La tutoria és una eina clau en lensenyament universitari que ha evolucionat cap a tutoria virtual. L'objectiu del present treball és realitzar una classificació de les tutories virtuals, per posteriorment analitzar si vénen determinades pel sexe dels estudiants, el fet que es tracti d'un treball fi de grau o màster, o el mitjà concret a través del qual es realitzen. Per això s'ha confeccionat una base de dades amb 807 tutories virtuals en assignatures de comptabilitat, a partir de la qual se n'ha realitzat una classificació i una anàlisi explicativa amb un model de regressió categòrica amb escalament òptim. Les conclusions principals obtingudes subratllen que la tutoria virtual se segueix utilitzant amb finalitats acadèmiques i sobretot la importància que cobra aquest tipus de tutoria a l'assignatura de treballs finals.